Truc 1 a l’excursió del 3r Trimestre

El divendres abans de l’excursió, el tren amenaçava marxar sense nosaltres cap a Ribes de Freser. Però una extrema puntualitat per part de tots els membres de Truc 1 i les alarmes ben posades a hores inusuals van aconseguir reunir-nos ben aviat a La Sagrera, encara amb algun llençol enganxat al cos. La feina, els deures i els exàmens van ser reduïts en la primera ronda del trajecte, no pas curt, on altres van aprofitar per dormir les hores que faltaven.
Un cop a l’estació de Ribes ens vam trobar el que tots temíem. Un cel furiós i ennuvolat, que esclataria en qualsevol moment. Però com el cau ens ha ensenyat a cuidar la natura, i així ho hem fet tota la vida, aquest cop la natura ens va tractar amb correspondència, deixant caure quatre gotes només de tant en tant i de manera tímida.


La primera part de l’excursió, que tots recordàvem “senzilleta”, va resultar ser una pujada espectacular i amb més pes a la motxilla del que esperàvem, degut a la roba d’abric que tots dúiem. Tot i així, fent gala de la cohesió que caracteritza Truc 1, la resta de camí va ser molt agradable, parant només de tant en tant per reagrupar-nos i esperar a l’enemiga de les pujades, deixant temps per descansar als lesionats.


Un cop al refugi, immersos en l’espectacular paisatge superposant prats, boscos, i aigua fresca de la font del roure, vam dinar i descansar una bona estona per afrontar una tarda productiva amb energia. La pluja ja havia esclatat.


La primera activitat, aprofitant l’avinentesa, va ser una dinàmica que va conduir a un bon debat sobre la lluita armada. I la segona, una simulació d’un míting polític on havíem de defensar la nostra proposta de cara als campaments, que va servir per decidir projecte i encarar gairebé del tot el futur que tots esperàvem saber amb ànsies.
Sopar, interaccionar amb dos forasters de l’Hospitalet que també dormien al refugi, tocar la guitarra i cantar a la vora de la llar de foc a manera de joc de nit. I a dormir d’hora, que l’endemà havíem de desfer el camí!
Després d’un bon dia molt carinyós i d’esmorzar, vam baixar cap a l’estació, amb una mica més de pluja.


La franja de temps mort entre l’arribada i la sortida del tren la vam aprofitar per anar a prendre algo al bar i fer una mica d’aperitiu.
Ja de tornada, alguns pensàvem amb il·lusió el projecte escollit i la manera d’afrontar-lo.
Ara, a seguir treballant. Así si!

Campaments Primavera R/NG 2018

Ja tornem a ser aquí! Comencem el tercer trimestre i, donat que no vam poder anar de campaments, tenim un munt de feina pendent! És per això que, com a unitat, decidim dedicar tot un cap de setmana a fer el raid i el consell de promeses, comencem!
Dissabte quedem al cau per dirigir-nos a Montgat. Allà farem el raid i el carnet, i la posterior revisió. Ens separem per patrulles i fem el raid a la platja!!!! Estem tan concentrats que ens hem oblidat de banyar-nos!
La revisió, per això, la fem a una plaça. El sol ens estava deixant groguis! A la plaça, doncs, revisem el carnet. Amb tot el succeit durant el trimestre, ens ha donat temps de pensar i profunditzar en molts aspectes de la unitat, per això, la revisió ha sigut molt més intensa i autocrítica. Marxem amb molt bon gust de boca. Però això no és tot… Demà tenim consell d’honor!
Diumenge, tornem a trobar-nos ben d’hora al cau. Aquest cop, decidim anar al parc del nen de l’aro. Hem decidit pujar fins a dalt de tot i hem arribat molt cansats! Però això no ens treu les ganes de fer consell. De tant en tant fem pauses per estirar les cames i còrrer una mica. Això ens ajuda a estar concentrats quan toca i a fer un consell de 10! Marxem tots conscienciats de les nostres promeses i revisions, ha sigut un consell molt assertiu i potent!
Ha sigut un cap de setmana intens. Encarem el tercer trimestre amb ganes de menjar-nos el món tots junts.
Visca RiNGs! 💙

Ring’s a la 2ª Excursió del 2º Trimestre

Campaments Primavera C/LL 2018

Els Castors i Llúdrigues del Kipling vam emprendre plegats una nova aventura aquestes vacances de primavera que ja hem deixat enrere.

Aquest cop anàvem acompanyats amb els Trucaires de primer any, amb qui vam tenir una convivència excel·lent. Junts vam pujar al bus, que ens va portar al nostre destí: una petita granja situada a pocs quilòmetres de la localitat de Rabós, prop de Figueres.
Sota la pluja que queia sense pietat, vam plantar les tendes i ens vam instal·lar, superant les primeres adversitats meteorològiques. Els propietaris de la granja, Àlex i Marta, ens van ensenyar el terreny: l’hort, els estables i el paller on ens refugiaríem dels forts vents i la pluja de la tarda. També ens van explicar les tasques amb les quals podríem col·laborar durant la nostra estada.

L’endemà, ens vam llevar de bon matí, i després del bon dia i un gran esmorzar per agafar energies, vàrem anar a realitzar les tasques que ens havien assignat. Primer de tot, havíem de donar l’esmorzar a les gallines. Van devorar el pinso i les restes orgàniques dels nostres àpats! Després recollíem els ous que havien posat durant la nit i el dia anterior, i els guardàvem en cubells.
Una vegada enllestida la feina de les gallines, baixàvem cap a l’estable dels burros, on hi havien el Pedrito, la Rosa i la Bonic. A ells també els hi donàvem el seu esmorzar, més consistent. També els raspallàvem, cada dia, perquè estiguessin ben nets i pentinats. Un dia els hi vam construir un tancat més gran que el que tenien, per tal que poguessin moure’s amb més llibertat i tinguessin més herba per pasturar. Fins i tot ens vam atrevir a muntar-los un matí!
A l’acabar les nostres tasques al matí, anàvem a fer les nostres activitats. Vam fer de tot: des de jocs per divertir-nos fins a progrés personal i estones d’introspecció i relaxació. Durant els campaments vam trobar-nos amb 3 astronautes que estaven una mica perduts, i els vam ajudar a reconstruir la seva nau, per tal que poguessin tornar a la estació espacial internacional!


El Raid va ser una mica més dur que el d’hivern, perquè bufava el vent i feia sensació de fred. No obstant vam poder treure’n molt de profit i parlar sobre moltes coses que van enfortir la unitat, en un espai on els Castors i les Llúdrigues van poder dir la seva opinió sobre tot el que constitueix la nostra unitat.
Després del consell de promeses vam anar a fer la cerimònia al terreny, on l’Àlex, el propietari, ens havia preparat una gran foguera. Allà vàrem presenciar la primera cerimònia d’alguns membres de la unitat, veient als Trucaires i als Castors i Llúdrigues que van fer la promesa.
Van ser uns campaments magnífics, i tots plegats vam tornar a casa molt feliços, per acabar de disfrutar de les vacances de primavera.

Campaments Primavera Truc 1

L’arribada
Just després d’acabar les classes, els truc vam marxar de campaments, acompanyants de l’inesgotable i admirable energia i alegria dels castors del Kipling.
Després de dues hores eternes, l’autocar ens va deixar al Mas 3 puig, just al costat de Rabós, on només baixar ja vam ser castigats per la pluja.
Un cop instal·lats, i admirats un cop més per la bellesa del paratge natural immens on ens situàvem, els trucs van passar estones amb els castors i també van realitzar algunes de les activitats que havien preparat dies abans. Una d’elles va ser una dinàmica molt divertida per començar a encarar el projecte que amb tant deliri encara intentem trobar.
I al segon dia…
Els trucs van matinar per començar el servei col·laborant amb els propietari del terreny, l’Alex i la Marta. Per molts va ser una experiència nova ja que vam rehabilitar un terreny anteriorment afectat per un incendi que va cremar moltes hectàrees de la zona.

Les hores van passar volant ja que ho vam gaudir d’allò més. Vam aprendre sobre el tipus d’ecosistema de la zona i molts de nosaltres ens vam començar a fer una idea de com ens agradaria que fos el nostre futur projecte.
Després del servei tocava exercir d’intendents preparant el dinar per els castors i per nosaltres.
Per la tarda vam fer una activitat sobre un mon que molts de nosaltres desconeixem, el de la “xatarra”. L’activitat/desco posterior també tenia un fi relacionat amb el projecte, aquest cop amb un significat social.
El dia va acabar amb un joc de nit por per tot el terreny! Fins i tot els mes valents no van poder dormir recordant l’home de la màscara que s’amagava i intentava espantar als trucs sense gaire èxit…

Al tercer dia, després d’una nova jornada de servei, va tocar marxar de raid, on vam aprofitar l’espai per reflexionar sobre nosaltres mateixos, el nostre entorn, la nostra vida i el cau. Sens dubte les conclusions van ser interessants i van facilitar el consell de promeses de l’endemà, on ens vam revisar un per un, com a unitat, i vam parlar dels objectius a millorar i els objectius a assolir.
Tornant del raid vam tenir una desagradable sorpresa: resulta que a la tenda teníem una inesperada companyia, i a alguns de nosaltres de cop i volta ens picava molt el cos! Des del tercer dia de campaments les puces van formar part de la unitat.
La cerimònia es va dur a terme davant la curiosa mirada d’altres forasters que també habitaven el mateix terreny durant aquelles dates, on, entre d’altres, gaudíem de la companyia del cau Flor de Núria, veïns del Poble de Sant Andreu.

Després de posar música i ballar una estona amb els castors va tocar descansar dels dies que portàvem.
L’últim dia, que feia bon temps, va transcórrer amb calma i normalitat, fins que ens va atrapar el toro a l’hora de recollir, i les presses ens recordaven constantment que l’autocar feia vint minuts que s’estava esperant…
Un cop a Barcelona vam descarregar i ens vam acomiadar dels castors. Uns nous campaments superats, amb coses a millorar, i molts més moments per guardar en la nostra motxilla de records al cau!