L’Estiu de Truc 1

Després d’haver assumit que marxàvem de campaments a Vitòria per a desenvolupar un projecte sobre l’autogestió al barri d’Errekaleor, va ser un cop dur haver de renunciar-hi i preparar uns altres campaments dins els límits territorials catalans a contra-rellotge. De fet, els campaments ja van començar amb el peu esquerre quan se’ns va escapar el bus davant els nostres nassos i ens vam haver de quedar 6 hores de més a Barcelona, convivint amb el rigorós sol i la insuportable calor.

La primera setmana, relacionat amb el tipus de projecte que volíem fer al País Basc, la vam passar a Vilamat, una ecovila en fase de construcció, amb l’objectiu de convertir un antic Mas abandonat en una vila autogestionada i ecològica enmig de la més pura muntanya. El projecte és portat per el Dídac, però hi col·labora molta gent de diversos punts del món.

Un cop allà, vam tenir algun company inesperat, com el Patxi, una cabra amb unes presumptuoses banyes que s’encarregava d’empassar-se les nostres sobres orgàniques; el Burruti, un burro molt trempat que irrompia enmig de les activitats i ens perseguia camí enllà fins que aconseguíem saltar la tanca i entrar a la zona de confort anti-burro; i unes petites i insuportables orugues que apareixien de tot arreu i en qualsevol moment del dia. Literalment, podien aparèixer fins i tot a la sopa.

Durant la nostra estada a Vilamat vam fer algunes hores de servei combinat amb alguna refrescada a les aigües cristal·lines de Puigsacalm, i vam omplir les hores restants amb algunes de les activitats que portàvem preparades. Entre elles, una descoberta de la vegetació que abunda a la Garrotxa, o una activitat sobre els beneficis i perjudicis que està portant i portarà en un futur la 4ta Revolució Industrial.

Amb una dinàmica original vam analitzar i valorar com havia anat l’any, i després del Raid, vam parlar al consell tot el que hem de corregir i millorar per encarar truc 2. Els animadors van preparar un progrés personal que va tenir molt bona resposta per part nostre.

Vam començar la ruta, amb algun lesionat i la calor com a principal enemiga, i després de dos etapes i un dia de relax a un càmping, on vam aprofitar per estar a la piscina i fer un torneig de ping pong, vam decidir avançar dos dies de campaments per qüestions logístiques.

Abans d’acabar la ruta vam fer una activitat per parlar del tema que més ens preocupa a tots: el projecte. Tot i que no en va sortir cap definit, més o menys va agafant forma. L’únic que cal fer ara és seguir treballant i no deixar que la desmotivació regni a la unitat.

Vam passar els últims dies a Castelló d’Empúries, i només arribar ens va rebre un increïble xàfec  que ens va enxampar sense aixopluc, i les amenaces de precipitacions i xurrascos eren constants. Per casualitats de la vida, al cau de Castelló d’Empúries vam tornar a coincidir amb Flor de Neu, el mateix cau que ens vam trobar a setmana santa.

Allà vam realitzar una cursiosa activitat sobre un concepte que molts de nosaltres desconeixíem: ecofeminisme. Després d’una elaborada introducció, vam estar una estona debatent els pros i contres d’aquest original concepte.

El penúltim dia vam fer una descoberta d’aquelles que feia temps que no fèiem. En grups, recorríem el poble preguntant als seus habitants sobre històries, cultura, nom del alcalde, bar més antic… I en acabar la descoberta vam fer un últim sopar a una pizzeria ale.

Impregnats per el bon ambient de Festa Major, vam acabar els campaments d’una forma més aviat relaxada, expectants de com progressarà l’any següent.

C/LL i els Titikaká a l’Estiu

Tot va començar en un dia plujós d’estiu, on a la cantonada no s’hi podia estar i aïllats de la pluja vam estar dins el cau. En mig del desastre vam poder fer camí cap al nostre destí, Saldes.

Un cop vam arribar a Saldes tot era preciós amb el Pedraforca de fons, molt solejat i muntanyós. Amb l’ajuda de les famílies ens vam instal·lar a la Font de Salamandra amb el Pedraforca de cara, riu al costat i tot molt bonic.

Un dia van aparèixer uns indis nòmades, la tribu Titikaká, PellFosca, PlumaRoja i SangFreda. Aqueta família volia conviure durant una setmana amb els Castors i les Llúdrigues.

Durant aquestes setmanes vam fer activitats amb els indis de taller de tattos i perruqueria, indumentària, supervivència, descoberta del paissatge, instal·lacions, cerimònies i esperit crític.

9

A més durant aquets dies que els Castors i les Llúdrigues van ser indis, van construir un Tòtem amb l’objectiu de trobar la Pau Interior. Però van aparèixer els MalaFe, dos dolents que ens el van robar. Durant la setmana ens van deixar pistes fins que l’últim dia amb una experiència amb molta por i foscor, juntant les nostres forces vam recuperar el Tòtem.

Tot plegat van ser 7 dies molt intensos plens d’alegries, plors, vivències i experiències,  en que per molts infants eren els seus primers campaments més llargs.

Tant infants com caps i els dos magnifics intendents Genís, Gerard i Carla, plegats, ens ho vam passar pipa.

L’últim tim dia vam fer dinar de germanor amb les famílies i va anar molt bé!

Ens veiem a passos amb moltes ganes d’un altre any!!!

CAMPAMENTS D’ESTIU RiNGs 💙

Amb molt amor i moltes ganes, per tancar el curs, marxem de campaments d’estiu!!!!!!
Ens trobem a la cantonada per emprendre una nova aventura, i entrem en un programa de televisió, RINGS SHORE!

El nostre primer destí és EcovilAmat, una eco-vila autogestionada situada al Puigsacalm, a la Garrotxa. Allà estem 3 dies. Comencem a entrar en sensacions de campaments i fem servei ajudant a col.locar una valla elèctrica.

Finalitzat aquest període i amb els campaments encarrilats, marxem cap a Can PuigoriolXic, el terreny on passarem els pròxims 6 dies. Aquí realitzem algunes de les activitats que han preparat els infants: uns experiments casolans que ens fan embrutar-nos i divertir-nos provant, un debat polític on aprenem i parlem sobre la realitat social i política actual i una cursa guarra on ens tirem per un tobogán de pintura, ens tirem pel terra amb fang i farina i juguem amb globus de pintura.

Al terreny aprofitem doncs per fer Henna i per fer l’activitat per anys, on parlem dels dubtes i les pors que tenim de cara a l’any que ve per tal d’enfocar-lo de la millor manera.
També és on fem l’esperat CONSELL D’HONOR! Una bona i assertiva revisió entre companyes per crèixer juntes és la base dels nostres valors. Quedem contents.

Entre mig de tota aquesta seguida activitat… els infants marxen de raid! I els caps han preparat el demanat raid conjunt! Aqui doncs promovem la nostra autonomia i el sentiment d’unitat, i fem el carnet de raid, una altra eina que ens ajudarà a seguir millorant dia a dia com a unitat.

Amb tantes coses passen els dies i… toca començar la ruta! El primer tram el fem del terreny a Llinars del Vallés. Son 7.5km i els fem amb ganes, encara que el sol no ens ajuda!

Un cop arribats i dinats, comencem la revisió del carnet de raid i posem en comú tot alló tan positiu com a millorar que creiem que ha tingut el nostre trimestre i la nostra unitat. I, després d’una mica de temps lliure i descans, fem una activitat sobre sexe, on aprenem un munt de coses interessants i ens sentim lliures d’expressar els nostres dubtes.

Bon dia! Seguim la ruta i marxem cap a Sant Celoni. Ens esperen 14km, però no ens fan por. Passem per muntanya, carretera i ciutat. Una etapa completa i, per fi, arribem a l’escola on dormirem aquesta nit. Allà parlem de com portem els campaments, ens dutxem i gaudim de la tranquilitat i el temps lliure.

Parlem, com a unitat, que el dia següent anirem al càmping, a Canet de Mar, per tal de que els infants que no poden fer la ruta se sentin inclosos als campaments. Ens agrada aquest sentiment d’unitat tan fort.

Així doncs, ens llevem i ens encaminem cap a Canet. Un cop arribats ens toca plantar i instal.lar-nos per acabar de passar els últims dies dels campaments. Aquí ens fem unes samarretes xulíssimes per recordar amb molt amor aquest any que hem passat junts. També aprofitem per anar a la platja i a la piscina i… toca joc de nit de por! A més, aquesta vegada l’han preparat els nostres companys.

Última nit i tercer any ens prepara el sopar: creps amb carn, ou fregit i patates! I de postee, fondue de xocolata amb fruites. Com s’ho curren!

Anem a la platja a fer la cerimonia i la vetlla. Ens posem tendres i acabem tots plorant.. El joc de nit l’aprofitem, doncs, per dir-nos un a un a l’orella alló que més ens agrada de la persona. És un moment molt emotiu.

Hem rigut, hem plorat, hem ballat, hem saltat, hem caminat, hem pensat, hem crescut, junts. Això ha sigut Ràngers i Noies Guia 2017-2018. Gràcies i més gràcies. No podriem ser més feliços d’haver passat aquest any junts. Ara toca separar-nos, i ens desitgem el millor de cara a l’any que ve.

Ens veiem a passos, RiNGs! Us estimem! 💙

Excursió a Vilafranca

El passat cap de setmana 5 i 6 de maig els rangers i les noies guia vam marxar d’excursió a Vilafranca del Penedès a dormir a un esplai i a preparar les descobertes del tercer trimestre. Va donar la casualitat que vam marxar d’excursió al mateix poble que els llops i les daines, ocasió que els caps i les quel•les de les dues unitats vam aprofitar per passar algunes estones junts.

Dissabte al matí, vam quedar les dues unitats a la Sagrera per agafar el tren i compartir el primer moment junts.

Un cop vam arribar, ens vam separar les dues unitats. Els rangers i les noies guia, vam anar cap al esplai a deixar les coses i instalar-nos. Despres, vam anar a un parc proper a posar en comú les descobertes i calendaritzar el que quedava de curs per veure quan faríem cada descoberta.

Després vam anar a dinar amb els llops i a compartir un moment de temps lliure, després de dinar, tots els infants van jugar entre ells i els caps i les quel•les de cada unitat vam poder jugar amb els infants de les altres unitats.

Després de dinar, mentre la major part dels rangers estava jugant al parc, els membres del consell de promeses ens vam reunir per parlar del les persones que volien entrar a consell i revisar-les per poder donar-lis un espai per poder entrar a consell, revisar-se a si mateixos i decidir si podien entrar a consell i que poguessin exposar la seva promesa.

Després de berenar tots junts i jugar una estona, vam anar a fer la cerimònia de promeses on dos dels infants van fer la promesa. Un moment com sempre serio, emotiu i solemne.

Seguidament, i tras la decisió dels infants de no pasar la nit amb els llops i les daines, vam anar a sopar amb ells i a fer tots junts el joc de nit, vam jugar dos rondes de polis i cacos on es va veure la velocitat i resistència dels infants a l’hora de córrer. Després de cansar-nos una estona, vam tornar a l’esplai a fer el bona nit que consistia en veure un programa d’humor on els protagonistes eren persones amb risc d’exclusió social, que havíem patit abusos o amb altres problemes de caire social que els tractaven amb monòlegs.

Al dia següent, ens vam aixecar i vàrem fer el bon dia. Després ens hem possar a treballar per preparar les activitats de campaments per grups, vam fer totes les activitats durant de matí, fent una llista cada grup amb la explicació de la activitat i del material. Després els caps vam recollir les fitxes i després ens vam preparar per anar a dinar al parc amb tot elue material per després agafar el tren. Vam anar tots junts a dinar a l’estació de tren amb els llops i les daines per agafar després el tren tots junts. I per últim després de tot vam tornar a la cantonada.

Va ser una gran excursió, on ens ho vam passar super bé tots i totes i que per rangers va ser molt profitosa.

PROJECTE DELS LL/D 2018

Quedem entrada la tarda a la Fontana. Tots arribem molt contents i amb ganes d’exposar el nostre projecte. Avui és el nostre dia! Ha arribat el nostre dia! Després d’un trimestre dedicat en gran part al projecte, avui arribem al seu punt final : compartir-lo amb tots els nostres familiars i coneguts ben propers, i amb tots aquells que el vulguin descobrir.

Ens passem una bona estona a la Fontana jugant. La coneixem per dins mentre fem unes rialles i suem una mica, que mai està de més. El temps passa i les 18 son cada cop més a prop. Després d’aquesta estona distesa, ens reunim i parlem els últims detalls de l’exposició. Qui presentarà i qui explicarà cada grup de fotografies. Un cop organitzats, ens distribuïm les imatges i les anem col·locant en l’espai on seran exposades.

I entre tot, els primers pares comencen a arribar. I en un tres i no res, la Fontana és terreny de les famílies dels nostres estimats Llops i Daines! Obrim les portes doncs, a la nostra exposició sobre els infants!

Comencem per explicar als pares en què consisteix la pròpia exposició, els hi expliquem quin és el significat de cada imatge i els deixem gaudir lliurement del nostre art! Comencem a escoltar els primers comentaris. Els pares s’interessen per les fotos i ens pregunten com les vam fer, que volíem dir amb elles i altres dubtes que els hi van sorgint a mesura que les veuen. Nosaltres responem i exposem més detalladament allò que les fotografies diuen. Seguidament, convidem a tots els presents a pujar a dalt, on ens espera una magnífica presentació que ajudarà a complementar una nova explicació del nostre treball. Els pares i les mares, avis i àvies, cosins i cosines, tiets i tietes ens aplaudeixen i ens feliciten per tot el nostre esforç. Nosaltres, com els grans artistes, saludem i agraïm el reconeixement.

I més tard, arriben aquells que porten la camisa blava i repetim la operació. Els hi presentem de la mateixa forma l’exposició i rebem les seves felicitacions.

Gràcies a les famílies i als Ràngers i Noies Guies per venir a conèixer el nostre projecte i per apreciar-lo d’aquesta manera! Gràcies també a l’Espai Jove la Fontana per cedir-nos l’espai. I gràcies finalment, a tots els Llops i les Daines per realitzar aquest projecte! És tot vostre, enhorabona!

I a tots els que encara no l’heu visitat, segueix exposada i s’hi quedarà fins el dia 28 de juny! Animeu-vos-hi i passeu per la Fontana a conèixer-la! Gràcies i una forta abraçada!