Mostra totes les entrades de AEiG Rudyard Kipling

ELS LLOPS I LES DAINES MARXEM A LA MUNTANYA!

Hola, hola!

Som els llops i daines del Kipling i aquest cap de setmana hem fet la nostra primera excursió.

Quedem dissabte al matí ben d’hora al cau per carregar material i tendes ja que anem a la muntanya a respirar una mica d’aire pur, al costat de Vic.

Tot just baixar de l’estació de tren ens posem a caminar ja que tenim un bon tros fins a la zona d’acampada.  Per fi arribem! Estem tots molt cansats i amb ganes de dinar però primer toca plantar tendes, així que decidim on dormirem cadascú i posem fil a l’agulla.

Ara si que si, beneïm i descansem una estona per fer la digestió. Abans de posar-nos a fer coses fem una ronda de noms per conèixer els més petits que acaben d’arribar i a les noves incorporacions.

Mentre estem parlant i jugant de sobte escoltem una cançó i… apareixen 5 pirates corrents i buscant alguna cosa, que serà… . Necessiten la nostra ajuda per aconseguir el màxim de monedes possibles i així poder trobar la clau del tresor que alguns d’ells havien amagat. Així que vam crear dos tripulacions amb els capitans Barba Roja i Pata Palo, vam dissenyar la nostra bandera i vam començar a navegar rumb a l’illa del tresor.

Finalment aconseguim el tresor gràcies a que hem ajuntat els diners de les dues tripulacions i hem decidit compartir-lo, com al cau sempre fem.

Es comença a fer fosc i… quina sorpresa! Els caps ens preparen una barbacoa!

Mentre es va fent el sopar ens asseiem tots a la vora del foc cantant, ballant i passant-nos-ho la mar de bé.

Escoltem un conte de bona nit i anem a descansar que demà també tocarà caminar una mica.

Ja és diumenge, ens llevem ben d’hora perquè ja no tenim més son, esmorzem, desplantem tendes, ens preparem la motxilla i fem neteja del terreny. Tot llest per posar-nos a caminar. Fem el camí de tornada fins a Vic. Ja havíem fet ahir el camí, i vam caminar escoltant música, cantant i més ràpid!

Parem a un parc per dinar, just al costat de l’estació per no perdre el tren. Tot súper bo! Aleshores vam fer entrega del fulard groc al nou company de la unitat, donant-li així la benvinguda amb una forta abraçada conjunta.

Finalment agafem el tren a l’estació. Després d’una estona de jugar a cartes, parlar, riure i alguna migdiada, arribem a Barcelona.

Ja tenim ganes del següent cau i la següent excursió!

Excursió de Passos 2018

Arriba el cap de setmana mes esperat de l’any, l’excursió de Passos. Aquesta excursió significa per a tots la cloenda i l’inici del nou curs. Aquest any ens dirigiem cap a Can Foix, Cubelles.

 

Un cop vam arribar a la casa ens vam instal·lar i no va faltar l’inspecció als voltants de la casa. Tot just vam dinar plegats gaudint d’un bon àpat de germanor.

A la tarda, cada unitat va tenir el seu espai per poder realitzar l’últim cau de l’any i així també va donar la oportunitat d’acabar els regals.

La panxa començava a sonar i això volia dir l’hora de berenar i recordar com ha anat l’any visualitzant els vídeos.

Ja es va fer fosc, vam sopar i van aparèixer dues caps amb un 50 sense colors. Elles ens van demanar ajuda perquè aquest 50 brilles i li donés vida al Kipling. Tot seguit van aparèixer els 5 caps celestials de cada unitat que ens van fer passar proves per aconseguir els colors de cada una i així també recordar els lemes. Com sempre el Kipling ho acabem aconseguint tot!!!!!

A la nit vam poder gaudir d’un bona nit conjunt musical molt bonic i dels bona nits de cada unitat respectivament.

Ens despertem en diumenge, arriben els primers pares i mares i comença l’activitat d’unitats conjunta mentra les famílies visaulitzaven els vídeos de l’any.

Ben tocat les 12 del mig dia, comencem la cerimònia de passos, on els nens i nenes passen d’unitat i els caps es canvien les camises. Aquest any ens hem despedit de la Carla Manjón, Jordi Serna i la Marta Anton.

Vam acabar el dia amb un súper dinar amb famílies i un hora dels adeus molt emotiu.

En definitiva una excursió molt maca amb una família molt gran i preciosa! Moltes gràcies a tots i a totes per fer-ho possible.

Sempre a punt i visca el 50è el Kipling!

Tot seguit us deixem amb totes les imatges:

Continua la lectura de Excursió de Passos 2018

L’Estiu de Truc 1

Després d’haver assumit que marxàvem de campaments a Vitòria per a desenvolupar un projecte sobre l’autogestió al barri d’Errekaleor, va ser un cop dur haver de renunciar-hi i preparar uns altres campaments dins els límits territorials catalans a contra-rellotge. De fet, els campaments ja van començar amb el peu esquerre quan se’ns va escapar el bus davant els nostres nassos i ens vam haver de quedar 6 hores de més a Barcelona, convivint amb el rigorós sol i la insuportable calor.

La primera setmana, relacionat amb el tipus de projecte que volíem fer al País Basc, la vam passar a Vilamat, una ecovila en fase de construcció, amb l’objectiu de convertir un antic Mas abandonat en una vila autogestionada i ecològica enmig de la més pura muntanya. El projecte és portat per el Dídac, però hi col·labora molta gent de diversos punts del món.

Un cop allà, vam tenir algun company inesperat, com el Patxi, una cabra amb unes presumptuoses banyes que s’encarregava d’empassar-se les nostres sobres orgàniques; el Burruti, un burro molt trempat que irrompia enmig de les activitats i ens perseguia camí enllà fins que aconseguíem saltar la tanca i entrar a la zona de confort anti-burro; i unes petites i insuportables orugues que apareixien de tot arreu i en qualsevol moment del dia. Literalment, podien aparèixer fins i tot a la sopa.

Durant la nostra estada a Vilamat vam fer algunes hores de servei combinat amb alguna refrescada a les aigües cristal·lines de Puigsacalm, i vam omplir les hores restants amb algunes de les activitats que portàvem preparades. Entre elles, una descoberta de la vegetació que abunda a la Garrotxa, o una activitat sobre els beneficis i perjudicis que està portant i portarà en un futur la 4ta Revolució Industrial.

Amb una dinàmica original vam analitzar i valorar com havia anat l’any, i després del Raid, vam parlar al consell tot el que hem de corregir i millorar per encarar truc 2. Els animadors van preparar un progrés personal que va tenir molt bona resposta per part nostre.

Vam començar la ruta, amb algun lesionat i la calor com a principal enemiga, i després de dos etapes i un dia de relax a un càmping, on vam aprofitar per estar a la piscina i fer un torneig de ping pong, vam decidir avançar dos dies de campaments per qüestions logístiques.

Abans d’acabar la ruta vam fer una activitat per parlar del tema que més ens preocupa a tots: el projecte. Tot i que no en va sortir cap definit, més o menys va agafant forma. L’únic que cal fer ara és seguir treballant i no deixar que la desmotivació regni a la unitat.

Vam passar els últims dies a Castelló d’Empúries, i només arribar ens va rebre un increïble xàfec  que ens va enxampar sense aixopluc, i les amenaces de precipitacions i xurrascos eren constants. Per casualitats de la vida, al cau de Castelló d’Empúries vam tornar a coincidir amb Flor de Neu, el mateix cau que ens vam trobar a setmana santa.

Allà vam realitzar una cursiosa activitat sobre un concepte que molts de nosaltres desconeixíem: ecofeminisme. Després d’una elaborada introducció, vam estar una estona debatent els pros i contres d’aquest original concepte.

El penúltim dia vam fer una descoberta d’aquelles que feia temps que no fèiem. En grups, recorríem el poble preguntant als seus habitants sobre històries, cultura, nom del alcalde, bar més antic… I en acabar la descoberta vam fer un últim sopar a una pizzeria ale.

Impregnats per el bon ambient de Festa Major, vam acabar els campaments d’una forma més aviat relaxada, expectants de com progressarà l’any següent.

C/LL i els Titikaká a l’Estiu

Tot va començar en un dia plujós d’estiu, on a la cantonada no s’hi podia estar i aïllats de la pluja vam estar dins el cau. En mig del desastre vam poder fer camí cap al nostre destí, Saldes.

Un cop vam arribar a Saldes tot era preciós amb el Pedraforca de fons, molt solejat i muntanyós. Amb l’ajuda de les famílies ens vam instal·lar a la Font de Salamandra amb el Pedraforca de cara, riu al costat i tot molt bonic.

Un dia van aparèixer uns indis nòmades, la tribu Titikaká, PellFosca, PlumaRoja i SangFreda. Aqueta família volia conviure durant una setmana amb els Castors i les Llúdrigues.

Durant aquestes setmanes vam fer activitats amb els indis de taller de tattos i perruqueria, indumentària, supervivència, descoberta del paissatge, instal·lacions, cerimònies i esperit crític.

9

A més durant aquets dies que els Castors i les Llúdrigues van ser indis, van construir un Tòtem amb l’objectiu de trobar la Pau Interior. Però van aparèixer els MalaFe, dos dolents que ens el van robar. Durant la setmana ens van deixar pistes fins que l’últim dia amb una experiència amb molta por i foscor, juntant les nostres forces vam recuperar el Tòtem.

Tot plegat van ser 7 dies molt intensos plens d’alegries, plors, vivències i experiències,  en que per molts infants eren els seus primers campaments més llargs.

Tant infants com caps i els dos magnifics intendents Genís, Gerard i Carla, plegats, ens ho vam passar pipa.

L’últim tim dia vam fer dinar de germanor amb les famílies i va anar molt bé!

Ens veiem a passos amb moltes ganes d’un altre any!!!

PROJECTE DELS LL/D 2018

Quedem entrada la tarda a la Fontana. Tots arribem molt contents i amb ganes d’exposar el nostre projecte. Avui és el nostre dia! Ha arribat el nostre dia! Després d’un trimestre dedicat en gran part al projecte, avui arribem al seu punt final : compartir-lo amb tots els nostres familiars i coneguts ben propers, i amb tots aquells que el vulguin descobrir.

Ens passem una bona estona a la Fontana jugant. La coneixem per dins mentre fem unes rialles i suem una mica, que mai està de més. El temps passa i les 18 son cada cop més a prop. Després d’aquesta estona distesa, ens reunim i parlem els últims detalls de l’exposició. Qui presentarà i qui explicarà cada grup de fotografies. Un cop organitzats, ens distribuïm les imatges i les anem col·locant en l’espai on seran exposades.

I entre tot, els primers pares comencen a arribar. I en un tres i no res, la Fontana és terreny de les famílies dels nostres estimats Llops i Daines! Obrim les portes doncs, a la nostra exposició sobre els infants!

Comencem per explicar als pares en què consisteix la pròpia exposició, els hi expliquem quin és el significat de cada imatge i els deixem gaudir lliurement del nostre art! Comencem a escoltar els primers comentaris. Els pares s’interessen per les fotos i ens pregunten com les vam fer, que volíem dir amb elles i altres dubtes que els hi van sorgint a mesura que les veuen. Nosaltres responem i exposem més detalladament allò que les fotografies diuen. Seguidament, convidem a tots els presents a pujar a dalt, on ens espera una magnífica presentació que ajudarà a complementar una nova explicació del nostre treball. Els pares i les mares, avis i àvies, cosins i cosines, tiets i tietes ens aplaudeixen i ens feliciten per tot el nostre esforç. Nosaltres, com els grans artistes, saludem i agraïm el reconeixement.

I més tard, arriben aquells que porten la camisa blava i repetim la operació. Els hi presentem de la mateixa forma l’exposició i rebem les seves felicitacions.

Gràcies a les famílies i als Ràngers i Noies Guies per venir a conèixer el nostre projecte i per apreciar-lo d’aquesta manera! Gràcies també a l’Espai Jove la Fontana per cedir-nos l’espai. I gràcies finalment, a tots els Llops i les Daines per realitzar aquest projecte! És tot vostre, enhorabona!

I a tots els que encara no l’heu visitat, segueix exposada i s’hi quedarà fins el dia 28 de juny! Animeu-vos-hi i passeu per la Fontana a conèixer-la! Gràcies i una forta abraçada!