Mostra totes les entrades de AEiG Rudyard Kipling

DES DEL CAU FINS AL MASNOU CAMINANT!!! ELS LLOPS I LES DAINES CAMINEM I ANEM A LA PLATJA

L’excursió va començar ben d’hora al matí quan ens vam trobar tots a la cantonada del cau. Només els caps sabien que aniríem caminant fins al Masnou amb les motxilles ben carregades i portant les tendes i el menjar pels dos dies.

Ens vam posar a caminar baixant pel carrer Rogent per arribar a la Diagonal i caminar fins el Fòrum. Allà vam esmorzar i compartir entre tots uns fruits secs i xocolata per agafar forces i continuar el nostre camí. Després del nostre esmorzar vam seguir i vam travessar el riu Besòs. A continuació ens vam perdre una mica abans d’arribar a la platja de Badalona. Una vegada allà, vam dinar tots junts i vam estar una estona jugant tots plegats.

A mitja tarda ens vam tornar a posar en camí i cap a les 19h, després d’aproximadament 14 km vàrem arribar al càmping del Masnou. Ràpidament vam posar-nos a plantar les tendes abans que ens enxampes la nit i ens quedéssim sense llum. Una vegada teníem les tendes plantades vam sopar tots junts, compartint els aliments que entre tots i totes portàvem. Seguidament, abans d’anar a dormir els caps ens van posar una mica de música i nosaltres, en parelles, ens vam fer missatges uns als altres per relaxar-nos i alliberar tensions de carregar la motxilla durant tot el dia abans d’anar a dormir.

El matí següent, ens vam despertar ben d’hora i vam despertar als caps. Vam esmorzar tots junts i vam desplantar les tendes i fer-nos les motxilles. Una vegada ho vam tenir tot recollit, ens vam dirigir a la platja per tal de jugar una estona i fer algunes activitats que els caps ens  havien preparat. A la tarda, vam agafar el tren i vam tornar cap a Barcelona per trobar-nos amb les nostres mares i pares i tornar cap a casa. Ja tenim ganes de tornar a fer una altra excursió i caminar tots plegats!

 

 

TRUC 2 AL MASNOU

Just arribada la primavera, els trucaires van aprofitar el bon temps per fer una excursió al càmping del Masnou. Al costat de la platja i en ple ambient estiuenc, era el lloc perfecte per acabar de decidir com encarar el tram final de curs, i el més important, definir el projecte.

Durant el transcurs del primer dia es van realitzar diverses activitats lúdiques i alguna remullada a la platja. A més a més, es va desenvolupar una missió encomanada per el consell d’infants consistent en l’elaboració d’un sketch, de cara al 50è, explicant en que consisteix el projecte, quina és la seva metodologia i com s’adapta en cada unitat. El resultat estarà pròximament a les vostres pantalles….

La nit va anar carregada de grans converses i debats espontanis que van resultar molt instructius per als membres de Truc 2, i va culminar amb molts moments de “rissas” i bon rotllo típics d’aquesta unitat.

L’endemà, ben descansats, era el torn de realitzar l’activitat sobre el projecte. Després d’una tria amenitzada per una molt bona dinàmica, es va arribar a la conclusió que el projecte tindrà forma de reportatge fotogràfic. En aquest, volem plasmar les diferències entre diferents models econòmics pels quals passa un aliment(producció- elaboració- consum) i establir de manera gràfica i visual quin d’aquests es objectivament més just, sostenible i eficaç. Per al seu correcte desenvolupament, portem realitzant al llarg del trimestre i seguirem realitzant coetàniament activitats i descobertes sobre economia circular, lliure comerç, cooperatives alimentàries… en definitiva, ens endinsarem profundament en la indústria alimentària i el ventall de models que aquesta presenta a part dels que estem acostumats a consumir habitualment.

Després de dinar, i fent cas a l’experiència que ens ha proporcionat la nostra estada al cau, vam anar ben d’hora cap a l’estació de tren per no perdre’l. Vam arribar d’hora a Barcelona, i cadascú va seguir al seu aire. Visca el Kipling.com

Els Llops i les Daines marxem d’excursió a Terrassa

La primera excursió del segon trimestre, els Llops i les Daines vam marxar a Terrassa. Es nota que es hivern i la gent es posa més malalta, per la qual cosa aquest cap de setmana érem més poquets però tot i així vam quedar dissabte pel matí a la cantonada, com sempre, per agafar el tren camí a Terrassa.

Un cop arribats ens vam asseure a la plaça que hi ha davant del cau per començar una activitat que ens va ajudar a descobrir noves emocions per al nostre arbre, de fet, són les que ens varen escriure els pares quan van venir l’últim dia de campaments d’hivern.

Vam aprofitar el bon temps que feia per dinar amb el sol abans que se’n anés. Vam recollir-ho tot i ens en vam anar a donar una volta per el parc de Vallparadís on hi vam estar jugant tots plegats una bona estona abans de seure per seguir preparant més coses.

Ara si, vam començar el gran concurs per veure qui és el Llop o Daina més sostenible de la unitat. Gràcies a aquest joc vam descobrir noves coses de les quals en som més conscients i intentarem canviar aquelles que no s’adequaven als nostres objectius.

Tot just es va fer fosc i ens vam posar a sopar. El joc de nit va començar amb uns polis i cacos i va acabar amb el de un s’amaga i tots el busquen, en aquest cas van ser els caps els que es van amagar i els infants els que buscaven, que els hi van costar una mica..

Vam acabar el dia amb un bona nit amb els nostres peluixos i afegint una fulla més al nostre arbre de les emocions.

Diumenge al matí ens vam llevar amb molta energia, vam recollir el cau, vam fer-nos les motxilles i vam esmorzar mantenint aquella gran energia per utilitzar-la tota a la gran curs d’orientació que teníem preparada per tot el parc Vallparadís, que us semblarà petit però no ho era pas, això sí, ens hi vam passar una bona estona buscant tots els sobres però finalment vam desxifrar el numero ocult i vam poder conèixer a en Monxo, un tal sevillano ens deia que era.

Vam començar beneint taula i vam acabar agafant el tren per tornar a Barcelona. Aquest cop vam caminar millor i més ràpids per això podem dir que els Llops i les Daines vam arribar súper puntuals i cansats també.

Campaments Hivern TRUC 2

Els trucaires van sortir a jugar amb algun canvi important en l’alineació. En primer lloc, la unitat comptava amb la baixa de Salim Olivé, qui la temporada passada va abandonar el grup per centrar-se en altres motivacions. I en segon lloc, l’animador Eduard Arranz no va poder disputar els campaments degut a una sanció. El seu lloc el va ocupar Carla Manjón, una de les caps estrella  retirades del Kipling ja coneguda per els actuals membres de Truc 2.

La unitat va sortir dispersa i poc concentrada. De seguida es va traduir en un seguit d’errades que es van fer paleses al terreny de joc. La connexió tren-bus que els havia de portar fins al terreny va fer aigües i degut a un error informàtic (del VAR) no van arribar a temps per agafar l’últim bus que conduïa d’Amposta al poble del terreny. Per sort, els trucaires van respondre ràpidament a aquest contratemps i van idear una jugada atrevida, agafant un taxi de 7 places per tal de creuar camp contrari el més aviat possible i plantar les tendes al terreny.

De seguida es van acomodar al terreny, jugant com si estiguessin a casa. Tot i jugar com a visitants, els trucaires van aguantar el fred gràcies als reforços que portaven de casa. La primera tarda va transcórrer amb normalitat.

Els trucaires van fer el primer intent de golazo amb una activitat preparada des del consell d’infants que consistia en fer una sèrie d’activitats per tal de desenvolupar rimes i idees que facilitessin la creació de la cançó del 50è. El resultat va ser un temazo sobre el raid que la grada d’animació no va deixar de cantar durant tots els campaments.

Al final del dia hi va haver un joc de nit a pilota aturada que va donar grans resultats, tot i que encara no arribava el gol. Un “pasapalabra” ràpid del Blas va entrar perillosament a l’àrea, provocant un córner, que van efectuar en curt amb un bona nit ràpid que va passejar la pilota per l’àrea.

L’endemà va haver-hi un gol fantasma d’Auzmendi, qui va llençar una activitats de creps al pal. La intenció era bona, però el xut defectuós. La pilota no va acabar d’entrar perquè a la unitat li faltava gas i no podia fer la massa.

La següent jugada d’Espinós va ser de les més perilloses del partit, esquivant un defensa rere l’altre, i abans que qualsevol espectador se n’adonés, Espinós va transformar l’activitat en un autèntic golazo.

Els campaments anaven encarats i els trucaires no paraven de fer risses. El rival va reaccionar ràpid, i va causar algun problema a la unitat amb una activitat sobre el projecte. Després de diversos partits amb el mateix problema, els trucaires es van inspirar i van resoldre temporalment la situació amb una jugada circular. Gracies a les instruccions de l’entrenador a la mitja part, la unitat va establir un estil de joc que motivava a tots els jugadors, basada en un projecte enfocat a l’economia circular i els models econòmics alternatius i la difusió d’aquests àmbits. La resposta va ser clara per part dels membres, i des de la directiva ja s’ha parlat d’alguna descoberta de cara al mercat d’hivern.

L’últim dia va ser tranquil. Els jugadors no es mostraven gens cansats i seguien a per el tercer gol. L’entrenador va proposar algun canvi, i l’equip va decidir posposar el consell de promeses a la segona ronda, per tal de que la seva realització es pogués completar amb tots els membres de la unitat. Els trucaires van intentar marcar amb la seva jugada estrella, el raid, a pocs minuts pel final dels campaments. Van aprofitar per fer unes quantes fotografies pel power point i pel mundo Deportivo, i fer el progrés personal i el carnet de raid. Today is the raid, everything is gona be alright!

Ja en el temps afegit, els trucaires van tornar cap a Barcelona, acabant de controlar el partit i dominant el joc. De tornada al tren, ens comuniquen per línia interna que els pioners acabaven de marcar en temps afegit, per tant quedaven classificats per la propera parada. Efectivament, els trucaires van coincidir al tren amb els pioners. Una semifinal disputada per tal d’arribar al final dels campaments.

A la roda de premsa van descarregar tot el material al cau, i cadascú va marxar  cap a casa seva a descansar i a preparar-se pel pròxim partit.

 

CAMPAMENTS D’HIVERN DELS LLOPS I DAINES

Ha arribat el moment més esperat. Els campaments d’hivern d’aquest curs els hem passat a l’Alberg Montseny de Cànoves i Samalús, juntament amb els Castors i les Llúdrigues i Truc 1.
Després d’uns dies de celebracions, menjars familiars i festes, carreguem les energies al màxim per donar-ho tot aquests 4 dies de campaments.

Quedem ben d’hora a la cantonada d’es d’on ens acomiadem dels pares i les mares. Agafem el tren, baixem a Cardedeu i motxilles a munt que toca baixar tot el menjar de Nadal. Poc triguem a escoltar els indispensables: falta molta estona? , quan arribarem?, podem descansar?, però amb el bon temps que feia i la bona companyia dels Castors i Trucaires tot es fa menys pesat i seguim endavant, amb ganes d’arribar a la casa.

Desprès de dinar i l’estona lliure que vam tenir tocava fer una activitat on vam veure i conèixer noves emocions, tot això va acabar amb l’inici del nostre arbre de les emocions, ja us l’ensenyarem més endavant que ara encara té poques fulles…

Començem el dia amb moltes ganes, esmorzem ben fort per donar-li una mica al coco i començar a pensar que volem fer aquest curs. Mes tard ens empastifem una mica amb l’activitat que ens han preparat alguns dels llops i daines.

El dia més esperat dels campaments, aquí també trobem la típica frase: quan es el raid?, doncs apa aquí el teniu. Els caps ens donen el famós carnet de raid i el menjar per dinar que no es tant bo com el que mengem a la casa, ja que a més a més el fan els trucaires i està boníssim.
Tornem del raid, alguns amb els peus gelats perquè quan se’n anava el sol la temperatura baixava en picat!! Sort que hi havia aigua calenta i ens vam poder escalfar una mica. Tot seguit fem el consell de promeses i a sopar.

Arriba el moment més important dels campaments, ens posem tots la camisa i el foulard per celebrar la cerimònia de promeses dels campaments d’hivern del 2018-19 on un llop i una daina exposen la seva promesa a la resta de la unitat. I ara si! Agafem les energies que ens queden per ballar una mica i donar-ho tot a la vetlla!

L’últim dia toca recollir i netejar, una cosa que no ens agrada gens però s’ha de fer. En acabar van aparèixer totes les famílies i vam aprofitar per afegir la nostra última fulla dels campaments, ensenyant-los-hi així l’inici del nostre arbre de les emocions. Finalment vam menjar del deliciós dinar que ens van preparar i vam marxar cap a casa per descansar i agafar energies per aquest segon trimestre.