Mostra totes les entrades de AEiG Rudyard Kipling

Els Llops i les Daines marxem d’excursió a Terrassa

La primera excursió del segon trimestre, els Llops i les Daines vam marxar a Terrassa. Es nota que es hivern i la gent es posa més malalta, per la qual cosa aquest cap de setmana érem més poquets però tot i així vam quedar dissabte pel matí a la cantonada, com sempre, per agafar el tren camí a Terrassa.

Un cop arribats ens vam asseure a la plaça que hi ha davant del cau per començar una activitat que ens va ajudar a descobrir noves emocions per al nostre arbre, de fet, són les que ens varen escriure els pares quan van venir l’últim dia de campaments d’hivern.

Vam aprofitar el bon temps que feia per dinar amb el sol abans que se’n anés. Vam recollir-ho tot i ens en vam anar a donar una volta per el parc de Vallparadís on hi vam estar jugant tots plegats una bona estona abans de seure per seguir preparant més coses.

Ara si, vam començar el gran concurs per veure qui és el Llop o Daina més sostenible de la unitat. Gràcies a aquest joc vam descobrir noves coses de les quals en som més conscients i intentarem canviar aquelles que no s’adequaven als nostres objectius.

Tot just es va fer fosc i ens vam posar a sopar. El joc de nit va començar amb uns polis i cacos i va acabar amb el de un s’amaga i tots el busquen, en aquest cas van ser els caps els que es van amagar i els infants els que buscaven, que els hi van costar una mica..

Vam acabar el dia amb un bona nit amb els nostres peluixos i afegint una fulla més al nostre arbre de les emocions.

Diumenge al matí ens vam llevar amb molta energia, vam recollir el cau, vam fer-nos les motxilles i vam esmorzar mantenint aquella gran energia per utilitzar-la tota a la gran curs d’orientació que teníem preparada per tot el parc Vallparadís, que us semblarà petit però no ho era pas, això sí, ens hi vam passar una bona estona buscant tots els sobres però finalment vam desxifrar el numero ocult i vam poder conèixer a en Monxo, un tal sevillano ens deia que era.

Vam començar beneint taula i vam acabar agafant el tren per tornar a Barcelona. Aquest cop vam caminar millor i més ràpids per això podem dir que els Llops i les Daines vam arribar súper puntuals i cansats també.

Campaments Hivern TRUC 2

Els trucaires van sortir a jugar amb algun canvi important en l’alineació. En primer lloc, la unitat comptava amb la baixa de Salim Olivé, qui la temporada passada va abandonar el grup per centrar-se en altres motivacions. I en segon lloc, l’animador Eduard Arranz no va poder disputar els campaments degut a una sanció. El seu lloc el va ocupar Carla Manjón, una de les caps estrella  retirades del Kipling ja coneguda per els actuals membres de Truc 2.

La unitat va sortir dispersa i poc concentrada. De seguida es va traduir en un seguit d’errades que es van fer paleses al terreny de joc. La connexió tren-bus que els havia de portar fins al terreny va fer aigües i degut a un error informàtic (del VAR) no van arribar a temps per agafar l’últim bus que conduïa d’Amposta al poble del terreny. Per sort, els trucaires van respondre ràpidament a aquest contratemps i van idear una jugada atrevida, agafant un taxi de 7 places per tal de creuar camp contrari el més aviat possible i plantar les tendes al terreny.

De seguida es van acomodar al terreny, jugant com si estiguessin a casa. Tot i jugar com a visitants, els trucaires van aguantar el fred gràcies als reforços que portaven de casa. La primera tarda va transcórrer amb normalitat.

Els trucaires van fer el primer intent de golazo amb una activitat preparada des del consell d’infants que consistia en fer una sèrie d’activitats per tal de desenvolupar rimes i idees que facilitessin la creació de la cançó del 50è. El resultat va ser un temazo sobre el raid que la grada d’animació no va deixar de cantar durant tots els campaments.

Al final del dia hi va haver un joc de nit a pilota aturada que va donar grans resultats, tot i que encara no arribava el gol. Un “pasapalabra” ràpid del Blas va entrar perillosament a l’àrea, provocant un córner, que van efectuar en curt amb un bona nit ràpid que va passejar la pilota per l’àrea.

L’endemà va haver-hi un gol fantasma d’Auzmendi, qui va llençar una activitats de creps al pal. La intenció era bona, però el xut defectuós. La pilota no va acabar d’entrar perquè a la unitat li faltava gas i no podia fer la massa.

La següent jugada d’Espinós va ser de les més perilloses del partit, esquivant un defensa rere l’altre, i abans que qualsevol espectador se n’adonés, Espinós va transformar l’activitat en un autèntic golazo.

Els campaments anaven encarats i els trucaires no paraven de fer risses. El rival va reaccionar ràpid, i va causar algun problema a la unitat amb una activitat sobre el projecte. Després de diversos partits amb el mateix problema, els trucaires es van inspirar i van resoldre temporalment la situació amb una jugada circular. Gracies a les instruccions de l’entrenador a la mitja part, la unitat va establir un estil de joc que motivava a tots els jugadors, basada en un projecte enfocat a l’economia circular i els models econòmics alternatius i la difusió d’aquests àmbits. La resposta va ser clara per part dels membres, i des de la directiva ja s’ha parlat d’alguna descoberta de cara al mercat d’hivern.

L’últim dia va ser tranquil. Els jugadors no es mostraven gens cansats i seguien a per el tercer gol. L’entrenador va proposar algun canvi, i l’equip va decidir posposar el consell de promeses a la segona ronda, per tal de que la seva realització es pogués completar amb tots els membres de la unitat. Els trucaires van intentar marcar amb la seva jugada estrella, el raid, a pocs minuts pel final dels campaments. Van aprofitar per fer unes quantes fotografies pel power point i pel mundo Deportivo, i fer el progrés personal i el carnet de raid. Today is the raid, everything is gona be alright!

Ja en el temps afegit, els trucaires van tornar cap a Barcelona, acabant de controlar el partit i dominant el joc. De tornada al tren, ens comuniquen per línia interna que els pioners acabaven de marcar en temps afegit, per tant quedaven classificats per la propera parada. Efectivament, els trucaires van coincidir al tren amb els pioners. Una semifinal disputada per tal d’arribar al final dels campaments.

A la roda de premsa van descarregar tot el material al cau, i cadascú va marxar  cap a casa seva a descansar i a preparar-se pel pròxim partit.

 

CAMPAMENTS D’HIVERN DELS LLOPS I DAINES

Ha arribat el moment més esperat. Els campaments d’hivern d’aquest curs els hem passat a l’Alberg Montseny de Cànoves i Samalús, juntament amb els Castors i les Llúdrigues i Truc 1.
Després d’uns dies de celebracions, menjars familiars i festes, carreguem les energies al màxim per donar-ho tot aquests 4 dies de campaments.

Quedem ben d’hora a la cantonada d’es d’on ens acomiadem dels pares i les mares. Agafem el tren, baixem a Cardedeu i motxilles a munt que toca baixar tot el menjar de Nadal. Poc triguem a escoltar els indispensables: falta molta estona? , quan arribarem?, podem descansar?, però amb el bon temps que feia i la bona companyia dels Castors i Trucaires tot es fa menys pesat i seguim endavant, amb ganes d’arribar a la casa.

Desprès de dinar i l’estona lliure que vam tenir tocava fer una activitat on vam veure i conèixer noves emocions, tot això va acabar amb l’inici del nostre arbre de les emocions, ja us l’ensenyarem més endavant que ara encara té poques fulles…

Començem el dia amb moltes ganes, esmorzem ben fort per donar-li una mica al coco i començar a pensar que volem fer aquest curs. Mes tard ens empastifem una mica amb l’activitat que ens han preparat alguns dels llops i daines.

El dia més esperat dels campaments, aquí també trobem la típica frase: quan es el raid?, doncs apa aquí el teniu. Els caps ens donen el famós carnet de raid i el menjar per dinar que no es tant bo com el que mengem a la casa, ja que a més a més el fan els trucaires i està boníssim.
Tornem del raid, alguns amb els peus gelats perquè quan se’n anava el sol la temperatura baixava en picat!! Sort que hi havia aigua calenta i ens vam poder escalfar una mica. Tot seguit fem el consell de promeses i a sopar.

Arriba el moment més important dels campaments, ens posem tots la camisa i el foulard per celebrar la cerimònia de promeses dels campaments d’hivern del 2018-19 on un llop i una daina exposen la seva promesa a la resta de la unitat. I ara si! Agafem les energies que ens queden per ballar una mica i donar-ho tot a la vetlla!

L’últim dia toca recollir i netejar, una cosa que no ens agrada gens però s’ha de fer. En acabar van aparèixer totes les famílies i vam aprofitar per afegir la nostra última fulla dels campaments, ensenyant-los-hi així l’inici del nostre arbre de les emocions. Finalment vam menjar del deliciós dinar que ens van preparar i vam marxar cap a casa per descansar i agafar energies per aquest segon trimestre.

ELS LLOPS I LES DAINES MARXEM A LA MUNTANYA!

Hola, hola!

Som els llops i daines del Kipling i aquest cap de setmana hem fet la nostra primera excursió.

Quedem dissabte al matí ben d’hora al cau per carregar material i tendes ja que anem a la muntanya a respirar una mica d’aire pur, al costat de Vic.

Tot just baixar de l’estació de tren ens posem a caminar ja que tenim un bon tros fins a la zona d’acampada.  Per fi arribem! Estem tots molt cansats i amb ganes de dinar però primer toca plantar tendes, així que decidim on dormirem cadascú i posem fil a l’agulla.

Ara si que si, beneïm i descansem una estona per fer la digestió. Abans de posar-nos a fer coses fem una ronda de noms per conèixer els més petits que acaben d’arribar i a les noves incorporacions.

Mentre estem parlant i jugant de sobte escoltem una cançó i… apareixen 5 pirates corrents i buscant alguna cosa, que serà… . Necessiten la nostra ajuda per aconseguir el màxim de monedes possibles i així poder trobar la clau del tresor que alguns d’ells havien amagat. Així que vam crear dos tripulacions amb els capitans Barba Roja i Pata Palo, vam dissenyar la nostra bandera i vam començar a navegar rumb a l’illa del tresor.

Finalment aconseguim el tresor gràcies a que hem ajuntat els diners de les dues tripulacions i hem decidit compartir-lo, com al cau sempre fem.

Es comença a fer fosc i… quina sorpresa! Els caps ens preparen una barbacoa!

Mentre es va fent el sopar ens asseiem tots a la vora del foc cantant, ballant i passant-nos-ho la mar de bé.

Escoltem un conte de bona nit i anem a descansar que demà també tocarà caminar una mica.

Ja és diumenge, ens llevem ben d’hora perquè ja no tenim més son, esmorzem, desplantem tendes, ens preparem la motxilla i fem neteja del terreny. Tot llest per posar-nos a caminar. Fem el camí de tornada fins a Vic. Ja havíem fet ahir el camí, i vam caminar escoltant música, cantant i més ràpid!

Parem a un parc per dinar, just al costat de l’estació per no perdre el tren. Tot súper bo! Aleshores vam fer entrega del fulard groc al nou company de la unitat, donant-li així la benvinguda amb una forta abraçada conjunta.

Finalment agafem el tren a l’estació. Després d’una estona de jugar a cartes, parlar, riure i alguna migdiada, arribem a Barcelona.

Ja tenim ganes del següent cau i la següent excursió!