Castors i LLúdrigues a la Festa dels Súpers

Aquest passat cap des setmana va ser molt especial, tan per els Castors i les Llúdrigues del cau, com pels caps que portem la unitat aquest any vam assistir a una esdeveniment que es celebra un cop l’any a Montjuic, i que uneix petits  i grans en una gran festa: LA FESTA DELS SÚPERS!!

Ens vem trobar a la cantonada de sempre, però ja s’ensumava que el dia no seria com qualsevol altre; tots teniem moltes ganes i energia per anar cap a la festa. Tots junts vem fer via cap al metro, tot intentant evitar les corregudes i salts fruits de l’emoció prèvia pròpia d’un event d’aquestes característiques.

Finalment, després de metro, bus i impaciència vam arribar a l’estadi, on vam descobrir que allà es celebraren els Jocs Olímpics de Barcelona al 1992, a més de la Festa dels Súpers… Però els Castors i les Llúdrigues tenien clares les seves prioritats, i no eren precisament una classe d’història, així que ràpidament varem prosseguir a investigar l’entorn.

Ens vem fer fotos al passadís de la fama del Super3, on hi havia figures de molts dels personatges, i també ens vam engrescar a fer un circuit d’obstacles al ritme d’un grup de percussió que passava per allà.

Seguidament ens vam endinsar al recinte on hi havia les activitats preparades pels petits i petites. Després d’una volta de reconeixement ens vam decantar per una activitat organitzada per un grup d’esports d’aventura, que consistia en una escalada i en un salt de fe des d’una estructura inflable.

La quantitat de gent que hi havia donava pas a cues quilomètriques, i vem decidir que un de nosaltres (dels grans) es quedés fent cua, mentre la resta anavem a una altra activitat. La estratègia ens va funcionar, i vem poder correr una estoneta amb bicis de muntanya fetes a mida pels petits, que havien de sortejar els obstacles de la pista. Semblaven deixebles d’en Toni Bou!

Per fi vam tornar a la cua, on encara ens quedaria una bona estona que posaria a prova la paciència dels Castors i les Llúdrigues.

La escalada va ser prou fàcil, però vam haver de reunir coratge per fer el salt! Tot i aterrar sobre un inflable gegant, no va ser tasca senzilla… era molt alt, però i tant que vam saltar!

A corre-cuita vam entrar a l’estadi a veure l’espectacle, que havia començat sense nosaltres per culpa de les llargues cues que ens tenien presoners. Vam arribar a temps de sentir varies cançons, i de cantar tots junts el hit que diu: tots som súpers, tots som grans. Siguem petits o gegants!

Després van sortir a rematar la festa els Xiula, un grup de música per als més petits (i potser també per aquells que ja no ho som tant), a cantar les seves cançons més famoses; entre elles Verdura i peix, que ens anima a menjar de tot, o Rispect, que parla sobre el bullying, conscienciant-nos a t ots que una broma no ho és si no riu tothom!

Després d’això, vem començar a tornar cap al cau, després d’haver gastat tota l’energia del matí. Una vegada allà vam dinar junts tot comentant el que haviem fet, i finalment ja vam tornar amb els pares després d’aquell fantàstic matí d’emocions, cançons, jocs i riures.

Tota una experiència!

ComparteixEmail this to someoneShare on Facebook20Tweet about this on TwitterShare on Google+0

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *