Arxiu de la categoria: Unitats

ELS LLOPS I LES DAINES MARXEM A LA MUNTANYA!

Hola, hola!

Som els llops i daines del Kipling i aquest cap de setmana hem fet la nostra primera excursió.

Quedem dissabte al matí ben d’hora al cau per carregar material i tendes ja que anem a la muntanya a respirar una mica d’aire pur, al costat de Vic.

Tot just baixar de l’estació de tren ens posem a caminar ja que tenim un bon tros fins a la zona d’acampada.  Per fi arribem! Estem tots molt cansats i amb ganes de dinar però primer toca plantar tendes, així que decidim on dormirem cadascú i posem fil a l’agulla.

Ara si que si, beneïm i descansem una estona per fer la digestió. Abans de posar-nos a fer coses fem una ronda de noms per conèixer els més petits que acaben d’arribar i a les noves incorporacions.

Mentre estem parlant i jugant de sobte escoltem una cançó i… apareixen 5 pirates corrents i buscant alguna cosa, que serà… . Necessiten la nostra ajuda per aconseguir el màxim de monedes possibles i així poder trobar la clau del tresor que alguns d’ells havien amagat. Així que vam crear dos tripulacions amb els capitans Barba Roja i Pata Palo, vam dissenyar la nostra bandera i vam començar a navegar rumb a l’illa del tresor.

Finalment aconseguim el tresor gràcies a que hem ajuntat els diners de les dues tripulacions i hem decidit compartir-lo, com al cau sempre fem.

Es comença a fer fosc i… quina sorpresa! Els caps ens preparen una barbacoa!

Mentre es va fent el sopar ens asseiem tots a la vora del foc cantant, ballant i passant-nos-ho la mar de bé.

Escoltem un conte de bona nit i anem a descansar que demà també tocarà caminar una mica.

Ja és diumenge, ens llevem ben d’hora perquè ja no tenim més son, esmorzem, desplantem tendes, ens preparem la motxilla i fem neteja del terreny. Tot llest per posar-nos a caminar. Fem el camí de tornada fins a Vic. Ja havíem fet ahir el camí, i vam caminar escoltant música, cantant i més ràpid!

Parem a un parc per dinar, just al costat de l’estació per no perdre el tren. Tot súper bo! Aleshores vam fer entrega del fulard groc al nou company de la unitat, donant-li així la benvinguda amb una forta abraçada conjunta.

Finalment agafem el tren a l’estació. Després d’una estona de jugar a cartes, parlar, riure i alguna migdiada, arribem a Barcelona.

Ja tenim ganes del següent cau i la següent excursió!

comencem el curs amb la PRETRUK

Curs nou, i una nova unitat que comença la seva experiència trucaire.

La Pretruk va tenir lloc el cap de setmana passat, i no va començar de la millor manera. Primer ens vam equivocar de tren i vam agafar la direcció contrària. Un cop a Sabadell, havíem d’agafar un Bus per tal d’arribar a Sant Llorenç de Savall, i aquest va arribar 10 minuts tard i amb una averia a la porta que impedia que aquesta es tanqués. Després de 40 minuts d’espera van canviar el vehicle, i una hora més tard del previst vam arribar al cau de St Llorenç.

Allà vam fer una gincama improvisada que consistia en trobar una caixa que els del cau ens havien deixat amb els claus a dins.

Un cop el cau obert, abans de dinar, els de Truc 2 van preparar una activitat introductòria sobre què és Truc. Va ser lleugera i productiva.

Després de dinar vam anar a fer uns xuts i uns voleis a unes pistes d’allà el costat, per tal de suar una mica abans de seguir amb el plàning de l’excursió.

Truc 1 i 2 es van separar per tal de tenir espai de cau. Allà, cada unitat va aprofitar per parlar i avançar les seves coses.

Un cop reunits de nou vam realitzar una activitat lúdica amb format joc de taula, on per equips superàvem una sèrie de proves i sumàvem punts fins a esdevenir campions.

Després de sopar vam fer un joc de nit curiós: una barreja entre la bandera i escacs humans. L’habilitat dels dos equips per amagar la bandera va ser tant gran que la partida va resultar interminable i va haver d’acabar en taules.

 

Amb el bonanit acabat i el dia a punt de concloure, vam reempendre l’activitat lúdica de la tarda de manera espontània per tal d’acabar junts el dia i de forma divertida mentre sonava de fons el nou disc d’SKA-P.

L’endemà vam fer una curiosa activitat que tractava sobre l’art i el concepte d’art actual influït per les xarxes socials. Després d’un breu debat, on havíem d’establir una definició conjunta d’art, per parelles vam haver d’aplicar aquella definició a les xarxes socials.
Un cop més, comencem l’any amb bon humor i bones sensacions, i seguim endavant, seguim sumant excursions i experiències al cau.

Els Castors i les Llúdrigues marxem a Sitges!

Bon dia, Kipling! Això és Castors i Llúdrigues i aquest cap de setmana marxem d’excursió.

El nostre primer destí de l’any és Sitges! Quedem d’hora a la cantonada i anem a agafar el tren. En poca estona ens plantem a Sitges i caminem fins al cau, el nostre refugi aquest cap de setmana. El cau és gegant i està ple de joguines! Podriem estar aquí hores i hores!!!

Agafem el dinar i marxem al parc del bosc. Allà fem un munt de jocs per conèixer-nos i aprendre coses els uns dels altres. Correm, saltem, cridem i fem pinya.

Ha arribat l’hora de dinar i cal aprendre a bon-profitar. Molts dels CiLL han entrat aquest any al cau i no coneixen les nostres costums. De seguida ens coordinem i comencem a dinar.

Ens hem atipat molt, tornem al cau i tenim un moment de relaxació. Alguns juguem amb les joguines i d’altres ens estirem a fer una bacaina.

Comencem la tarda i marxem d’excursió amb el cau de Sitges! Pugem el Puig d’en Boronet. Pensavem que seria fàcil, però la pujada té molt pendent!!!! Amb esforç i persistència, arribem a dalt. Berenem al puig i fem investigació i… Quines vistes! Estem molt sorpresos.

Però toca començar a baixar. Aquest cop, com que anem solxs, ens ho prenem amb més calma. Alguns ens caiem però entre tots ens ajudem. I riem! Riem un munt!

Hem arribat al poble! Anem a un parc a jugar per acabar de cansar-nos i… Ah! Uns zombies al mig del carrer? És el Festival de Cinema de Terror de Sitges i hi ha una rua de zombies pel poble!

Tornem al cau i fem un sopar compartit, per picar, mentres mirem una pel.lícula. Hi ha hot-dogs, truita, olives, croquetes, carn arrebossada, fuet, palomitas… I Ice Age 2! Quin moment més agradable.

Quina son, quin cansament… Fem el bona nit i ens estirem al llit. Llegim un conte i ens adormim.

Bon dia Castors i Llúdrigues! És hora de preparar-nos! Fem un bon dia mogudet per despertar-nos i esmorzem al parc. Tornem al cau, ens fem la motxilla i recollim el cau.

Ens toca fer una activitat! Treballem la comunicació fent figuretes de plastelina entre totxs, però parlant-nos de diferent manera. Així veiem quina manera de parlar-nos ens funciona millor.

Tornem al cau i… han arribat les famílies!!!!!!! Quina il.lusió! Anem totxs juntxs al parc i fem una activitat conjunta de mímica. Les famílies ho estan fent súper bé! També aprenem a fer-nos la motxilla per marxar d’excursió i de campaments i dinem totxs juntxs. Les famílies ens han portat un munt de menjar boníssim! Així també aprofitem per conèixer-nos entre totxs.

És hora de tornar cap a casa… Ens repartim en cotxes i encarrilem cap al cau.

Ha sigut una excursió xulíssima! No podem esperar a tornar a veure’ns!

Gràcies Castors i Llúdrigues!

Primera excursió dels Ràngers i les Noies Guia

Primera excursió de l’any. Estem tots molt emocionats, infants i caps. Quedem ben d’hora el cau i marxem puntuals per tal de no perdre el bus que ens portarà cap a Olot.

Al cap d’unes hores de trajecte arribem i ens dirigim cap al cau. Allà acabem el matí jugant i coneixent la resta de membres de la unitat i els caps nous.

Dinem i descansem.

Un cop feta la digestió ens separem i reflexionem sobre com volem i/o creiem que anirà el curs. I ho compartim amb un company/a. Ho deixem a una bústia que recuperarem a final de curs.

Beranem i ens posem a jugar. Però l’estona de joc s’interromp, i després d’una tarda mogudeta, apareixen 5 espies que provenen de diferents empreses i que celebren a la masia d’Olot un Congrés. No sabem ben bé que volen, però el que si sabem és que volen que els ajudem i per això dediquem la resta del dia a passar diferents proves per esdevenir espies.

Ho aconseguim tots i reflexionem com som durant el Bona nit, i marxem a descansar.

L’endemà ens llevem amb moltes ganes de fer coses, i després d’un breu massatge, esmorzem i juguem a un joc que ens serveix per fer pluja d’idees de l’any.

Així doncs ja sabem una mica com podem encarar el curs, tot i que no estigui res decidit. Dinem i fem la revisió, i abans que ens caigui el xàfec a sobre ens dirigim cap a l’estació d’autobusos. Els pares i mares ens esperen impacients al cau amb moltes ganes que els expliquem al cap de setmana!

Ha estat un bon començament de curs! Llàstima que el dissabte que ve sigui pont i no hi hagi cau, ens veiem el següent!

L’Estiu de Truc 1

Després d’haver assumit que marxàvem de campaments a Vitòria per a desenvolupar un projecte sobre l’autogestió al barri d’Errekaleor, va ser un cop dur haver de renunciar-hi i preparar uns altres campaments dins els límits territorials catalans a contra-rellotge. De fet, els campaments ja van començar amb el peu esquerre quan se’ns va escapar el bus davant els nostres nassos i ens vam haver de quedar 6 hores de més a Barcelona, convivint amb el rigorós sol i la insuportable calor.

La primera setmana, relacionat amb el tipus de projecte que volíem fer al País Basc, la vam passar a Vilamat, una ecovila en fase de construcció, amb l’objectiu de convertir un antic Mas abandonat en una vila autogestionada i ecològica enmig de la més pura muntanya. El projecte és portat per el Dídac, però hi col·labora molta gent de diversos punts del món.

Un cop allà, vam tenir algun company inesperat, com el Patxi, una cabra amb unes presumptuoses banyes que s’encarregava d’empassar-se les nostres sobres orgàniques; el Burruti, un burro molt trempat que irrompia enmig de les activitats i ens perseguia camí enllà fins que aconseguíem saltar la tanca i entrar a la zona de confort anti-burro; i unes petites i insuportables orugues que apareixien de tot arreu i en qualsevol moment del dia. Literalment, podien aparèixer fins i tot a la sopa.

Durant la nostra estada a Vilamat vam fer algunes hores de servei combinat amb alguna refrescada a les aigües cristal·lines de Puigsacalm, i vam omplir les hores restants amb algunes de les activitats que portàvem preparades. Entre elles, una descoberta de la vegetació que abunda a la Garrotxa, o una activitat sobre els beneficis i perjudicis que està portant i portarà en un futur la 4ta Revolució Industrial.

Amb una dinàmica original vam analitzar i valorar com havia anat l’any, i després del Raid, vam parlar al consell tot el que hem de corregir i millorar per encarar truc 2. Els animadors van preparar un progrés personal que va tenir molt bona resposta per part nostre.

Vam començar la ruta, amb algun lesionat i la calor com a principal enemiga, i després de dos etapes i un dia de relax a un càmping, on vam aprofitar per estar a la piscina i fer un torneig de ping pong, vam decidir avançar dos dies de campaments per qüestions logístiques.

Abans d’acabar la ruta vam fer una activitat per parlar del tema que més ens preocupa a tots: el projecte. Tot i que no en va sortir cap definit, més o menys va agafant forma. L’únic que cal fer ara és seguir treballant i no deixar que la desmotivació regni a la unitat.

Vam passar els últims dies a Castelló d’Empúries, i només arribar ens va rebre un increïble xàfec  que ens va enxampar sense aixopluc, i les amenaces de precipitacions i xurrascos eren constants. Per casualitats de la vida, al cau de Castelló d’Empúries vam tornar a coincidir amb Flor de Neu, el mateix cau que ens vam trobar a setmana santa.

Allà vam realitzar una cursiosa activitat sobre un concepte que molts de nosaltres desconeixíem: ecofeminisme. Després d’una elaborada introducció, vam estar una estona debatent els pros i contres d’aquest original concepte.

El penúltim dia vam fer una descoberta d’aquelles que feia temps que no fèiem. En grups, recorríem el poble preguntant als seus habitants sobre històries, cultura, nom del alcalde, bar més antic… I en acabar la descoberta vam fer un últim sopar a una pizzeria ale.

Impregnats per el bon ambient de Festa Major, vam acabar els campaments d’una forma més aviat relaxada, expectants de com progressarà l’any següent.