Arxiu de la categoria: Truc

TRUC 2 AL MASNOU

Just arribada la primavera, els trucaires van aprofitar el bon temps per fer una excursió al càmping del Masnou. Al costat de la platja i en ple ambient estiuenc, era el lloc perfecte per acabar de decidir com encarar el tram final de curs, i el més important, definir el projecte.

Durant el transcurs del primer dia es van realitzar diverses activitats lúdiques i alguna remullada a la platja. A més a més, es va desenvolupar una missió encomanada per el consell d’infants consistent en l’elaboració d’un sketch, de cara al 50è, explicant en que consisteix el projecte, quina és la seva metodologia i com s’adapta en cada unitat. El resultat estarà pròximament a les vostres pantalles….

La nit va anar carregada de grans converses i debats espontanis que van resultar molt instructius per als membres de Truc 2, i va culminar amb molts moments de “rissas” i bon rotllo típics d’aquesta unitat.

L’endemà, ben descansats, era el torn de realitzar l’activitat sobre el projecte. Després d’una tria amenitzada per una molt bona dinàmica, es va arribar a la conclusió que el projecte tindrà forma de reportatge fotogràfic. En aquest, volem plasmar les diferències entre diferents models econòmics pels quals passa un aliment(producció- elaboració- consum) i establir de manera gràfica i visual quin d’aquests es objectivament més just, sostenible i eficaç. Per al seu correcte desenvolupament, portem realitzant al llarg del trimestre i seguirem realitzant coetàniament activitats i descobertes sobre economia circular, lliure comerç, cooperatives alimentàries… en definitiva, ens endinsarem profundament en la indústria alimentària i el ventall de models que aquesta presenta a part dels que estem acostumats a consumir habitualment.

Després de dinar, i fent cas a l’experiència que ens ha proporcionat la nostra estada al cau, vam anar ben d’hora cap a l’estació de tren per no perdre’l. Vam arribar d’hora a Barcelona, i cadascú va seguir al seu aire. Visca el Kipling.com

Campaments Hivern TRUC 2

Els trucaires van sortir a jugar amb algun canvi important en l’alineació. En primer lloc, la unitat comptava amb la baixa de Salim Olivé, qui la temporada passada va abandonar el grup per centrar-se en altres motivacions. I en segon lloc, l’animador Eduard Arranz no va poder disputar els campaments degut a una sanció. El seu lloc el va ocupar Carla Manjón, una de les caps estrella  retirades del Kipling ja coneguda per els actuals membres de Truc 2.

La unitat va sortir dispersa i poc concentrada. De seguida es va traduir en un seguit d’errades que es van fer paleses al terreny de joc. La connexió tren-bus que els havia de portar fins al terreny va fer aigües i degut a un error informàtic (del VAR) no van arribar a temps per agafar l’últim bus que conduïa d’Amposta al poble del terreny. Per sort, els trucaires van respondre ràpidament a aquest contratemps i van idear una jugada atrevida, agafant un taxi de 7 places per tal de creuar camp contrari el més aviat possible i plantar les tendes al terreny.

De seguida es van acomodar al terreny, jugant com si estiguessin a casa. Tot i jugar com a visitants, els trucaires van aguantar el fred gràcies als reforços que portaven de casa. La primera tarda va transcórrer amb normalitat.

Els trucaires van fer el primer intent de golazo amb una activitat preparada des del consell d’infants que consistia en fer una sèrie d’activitats per tal de desenvolupar rimes i idees que facilitessin la creació de la cançó del 50è. El resultat va ser un temazo sobre el raid que la grada d’animació no va deixar de cantar durant tots els campaments.

Al final del dia hi va haver un joc de nit a pilota aturada que va donar grans resultats, tot i que encara no arribava el gol. Un “pasapalabra” ràpid del Blas va entrar perillosament a l’àrea, provocant un córner, que van efectuar en curt amb un bona nit ràpid que va passejar la pilota per l’àrea.

L’endemà va haver-hi un gol fantasma d’Auzmendi, qui va llençar una activitats de creps al pal. La intenció era bona, però el xut defectuós. La pilota no va acabar d’entrar perquè a la unitat li faltava gas i no podia fer la massa.

La següent jugada d’Espinós va ser de les més perilloses del partit, esquivant un defensa rere l’altre, i abans que qualsevol espectador se n’adonés, Espinós va transformar l’activitat en un autèntic golazo.

Els campaments anaven encarats i els trucaires no paraven de fer risses. El rival va reaccionar ràpid, i va causar algun problema a la unitat amb una activitat sobre el projecte. Després de diversos partits amb el mateix problema, els trucaires es van inspirar i van resoldre temporalment la situació amb una jugada circular. Gracies a les instruccions de l’entrenador a la mitja part, la unitat va establir un estil de joc que motivava a tots els jugadors, basada en un projecte enfocat a l’economia circular i els models econòmics alternatius i la difusió d’aquests àmbits. La resposta va ser clara per part dels membres, i des de la directiva ja s’ha parlat d’alguna descoberta de cara al mercat d’hivern.

L’últim dia va ser tranquil. Els jugadors no es mostraven gens cansats i seguien a per el tercer gol. L’entrenador va proposar algun canvi, i l’equip va decidir posposar el consell de promeses a la segona ronda, per tal de que la seva realització es pogués completar amb tots els membres de la unitat. Els trucaires van intentar marcar amb la seva jugada estrella, el raid, a pocs minuts pel final dels campaments. Van aprofitar per fer unes quantes fotografies pel power point i pel mundo Deportivo, i fer el progrés personal i el carnet de raid. Today is the raid, everything is gona be alright!

Ja en el temps afegit, els trucaires van tornar cap a Barcelona, acabant de controlar el partit i dominant el joc. De tornada al tren, ens comuniquen per línia interna que els pioners acabaven de marcar en temps afegit, per tant quedaven classificats per la propera parada. Efectivament, els trucaires van coincidir al tren amb els pioners. Una semifinal disputada per tal d’arribar al final dels campaments.

A la roda de premsa van descarregar tot el material al cau, i cadascú va marxar  cap a casa seva a descansar i a preparar-se pel pròxim partit.

 

comencem el curs amb la PRETRUK

Curs nou, i una nova unitat que comença la seva experiència trucaire.

La Pretruk va tenir lloc el cap de setmana passat, i no va començar de la millor manera. Primer ens vam equivocar de tren i vam agafar la direcció contrària. Un cop a Sabadell, havíem d’agafar un Bus per tal d’arribar a Sant Llorenç de Savall, i aquest va arribar 10 minuts tard i amb una averia a la porta que impedia que aquesta es tanqués. Després de 40 minuts d’espera van canviar el vehicle, i una hora més tard del previst vam arribar al cau de St Llorenç.

Allà vam fer una gincama improvisada que consistia en trobar una caixa que els del cau ens havien deixat amb els claus a dins.

Un cop el cau obert, abans de dinar, els de Truc 2 van preparar una activitat introductòria sobre què és Truc. Va ser lleugera i productiva.

Després de dinar vam anar a fer uns xuts i uns voleis a unes pistes d’allà el costat, per tal de suar una mica abans de seguir amb el plàning de l’excursió.

Truc 1 i 2 es van separar per tal de tenir espai de cau. Allà, cada unitat va aprofitar per parlar i avançar les seves coses.

Un cop reunits de nou vam realitzar una activitat lúdica amb format joc de taula, on per equips superàvem una sèrie de proves i sumàvem punts fins a esdevenir campions.

Després de sopar vam fer un joc de nit curiós: una barreja entre la bandera i escacs humans. L’habilitat dels dos equips per amagar la bandera va ser tant gran que la partida va resultar interminable i va haver d’acabar en taules.

 

Amb el bonanit acabat i el dia a punt de concloure, vam reempendre l’activitat lúdica de la tarda de manera espontània per tal d’acabar junts el dia i de forma divertida mentre sonava de fons el nou disc d’SKA-P.

L’endemà vam fer una curiosa activitat que tractava sobre l’art i el concepte d’art actual influït per les xarxes socials. Després d’un breu debat, on havíem d’establir una definició conjunta d’art, per parelles vam haver d’aplicar aquella definició a les xarxes socials.
Un cop més, comencem l’any amb bon humor i bones sensacions, i seguim endavant, seguim sumant excursions i experiències al cau.

L’Estiu de Truc 1

Després d’haver assumit que marxàvem de campaments a Vitòria per a desenvolupar un projecte sobre l’autogestió al barri d’Errekaleor, va ser un cop dur haver de renunciar-hi i preparar uns altres campaments dins els límits territorials catalans a contra-rellotge. De fet, els campaments ja van començar amb el peu esquerre quan se’ns va escapar el bus davant els nostres nassos i ens vam haver de quedar 6 hores de més a Barcelona, convivint amb el rigorós sol i la insuportable calor.

La primera setmana, relacionat amb el tipus de projecte que volíem fer al País Basc, la vam passar a Vilamat, una ecovila en fase de construcció, amb l’objectiu de convertir un antic Mas abandonat en una vila autogestionada i ecològica enmig de la més pura muntanya. El projecte és portat per el Dídac, però hi col·labora molta gent de diversos punts del món.

Un cop allà, vam tenir algun company inesperat, com el Patxi, una cabra amb unes presumptuoses banyes que s’encarregava d’empassar-se les nostres sobres orgàniques; el Burruti, un burro molt trempat que irrompia enmig de les activitats i ens perseguia camí enllà fins que aconseguíem saltar la tanca i entrar a la zona de confort anti-burro; i unes petites i insuportables orugues que apareixien de tot arreu i en qualsevol moment del dia. Literalment, podien aparèixer fins i tot a la sopa.

Durant la nostra estada a Vilamat vam fer algunes hores de servei combinat amb alguna refrescada a les aigües cristal·lines de Puigsacalm, i vam omplir les hores restants amb algunes de les activitats que portàvem preparades. Entre elles, una descoberta de la vegetació que abunda a la Garrotxa, o una activitat sobre els beneficis i perjudicis que està portant i portarà en un futur la 4ta Revolució Industrial.

Amb una dinàmica original vam analitzar i valorar com havia anat l’any, i després del Raid, vam parlar al consell tot el que hem de corregir i millorar per encarar truc 2. Els animadors van preparar un progrés personal que va tenir molt bona resposta per part nostre.

Vam començar la ruta, amb algun lesionat i la calor com a principal enemiga, i després de dos etapes i un dia de relax a un càmping, on vam aprofitar per estar a la piscina i fer un torneig de ping pong, vam decidir avançar dos dies de campaments per qüestions logístiques.

Abans d’acabar la ruta vam fer una activitat per parlar del tema que més ens preocupa a tots: el projecte. Tot i que no en va sortir cap definit, més o menys va agafant forma. L’únic que cal fer ara és seguir treballant i no deixar que la desmotivació regni a la unitat.

Vam passar els últims dies a Castelló d’Empúries, i només arribar ens va rebre un increïble xàfec  que ens va enxampar sense aixopluc, i les amenaces de precipitacions i xurrascos eren constants. Per casualitats de la vida, al cau de Castelló d’Empúries vam tornar a coincidir amb Flor de Neu, el mateix cau que ens vam trobar a setmana santa.

Allà vam realitzar una cursiosa activitat sobre un concepte que molts de nosaltres desconeixíem: ecofeminisme. Després d’una elaborada introducció, vam estar una estona debatent els pros i contres d’aquest original concepte.

El penúltim dia vam fer una descoberta d’aquelles que feia temps que no fèiem. En grups, recorríem el poble preguntant als seus habitants sobre històries, cultura, nom del alcalde, bar més antic… I en acabar la descoberta vam fer un últim sopar a una pizzeria ale.

Impregnats per el bon ambient de Festa Major, vam acabar els campaments d’una forma més aviat relaxada, expectants de com progressarà l’any següent.

Truc 1 a l’excursió del 3r Trimestre

El divendres abans de l’excursió, el tren amenaçava marxar sense nosaltres cap a Ribes de Freser. Però una extrema puntualitat per part de tots els membres de Truc 1 i les alarmes ben posades a hores inusuals van aconseguir reunir-nos ben aviat a La Sagrera, encara amb algun llençol enganxat al cos. La feina, els deures i els exàmens van ser reduïts en la primera ronda del trajecte, no pas curt, on altres van aprofitar per dormir les hores que faltaven.
Un cop a l’estació de Ribes ens vam trobar el que tots temíem. Un cel furiós i ennuvolat, que esclataria en qualsevol moment. Però com el cau ens ha ensenyat a cuidar la natura, i així ho hem fet tota la vida, aquest cop la natura ens va tractar amb correspondència, deixant caure quatre gotes només de tant en tant i de manera tímida.


La primera part de l’excursió, que tots recordàvem “senzilleta”, va resultar ser una pujada espectacular i amb més pes a la motxilla del que esperàvem, degut a la roba d’abric que tots dúiem. Tot i així, fent gala de la cohesió que caracteritza Truc 1, la resta de camí va ser molt agradable, parant només de tant en tant per reagrupar-nos i esperar a l’enemiga de les pujades, deixant temps per descansar als lesionats.


Un cop al refugi, immersos en l’espectacular paisatge superposant prats, boscos, i aigua fresca de la font del roure, vam dinar i descansar una bona estona per afrontar una tarda productiva amb energia. La pluja ja havia esclatat.


La primera activitat, aprofitant l’avinentesa, va ser una dinàmica que va conduir a un bon debat sobre la lluita armada. I la segona, una simulació d’un míting polític on havíem de defensar la nostra proposta de cara als campaments, que va servir per decidir projecte i encarar gairebé del tot el futur que tots esperàvem saber amb ànsies.
Sopar, interaccionar amb dos forasters de l’Hospitalet que també dormien al refugi, tocar la guitarra i cantar a la vora de la llar de foc a manera de joc de nit. I a dormir d’hora, que l’endemà havíem de desfer el camí!
Després d’un bon dia molt carinyós i d’esmorzar, vam baixar cap a l’estació, amb una mica més de pluja.


La franja de temps mort entre l’arribada i la sortida del tren la vam aprofitar per anar a prendre algo al bar i fer una mica d’aperitiu.
Ja de tornada, alguns pensàvem amb il·lusió el projecte escollit i la manera d’afrontar-lo.
Ara, a seguir treballant. Así si!