Arxiu de la categoria: Truc

comencem el curs amb la PRETRUK

Curs nou, i una nova unitat que comença la seva experiència trucaire.

La Pretruk va tenir lloc el cap de setmana passat, i no va començar de la millor manera. Primer ens vam equivocar de tren i vam agafar la direcció contrària. Un cop a Sabadell, havíem d’agafar un Bus per tal d’arribar a Sant Llorenç de Savall, i aquest va arribar 10 minuts tard i amb una averia a la porta que impedia que aquesta es tanqués. Després de 40 minuts d’espera van canviar el vehicle, i una hora més tard del previst vam arribar al cau de St Llorenç.

Allà vam fer una gincama improvisada que consistia en trobar una caixa que els del cau ens havien deixat amb els claus a dins.

Un cop el cau obert, abans de dinar, els de Truc 2 van preparar una activitat introductòria sobre què és Truc. Va ser lleugera i productiva.

Després de dinar vam anar a fer uns xuts i uns voleis a unes pistes d’allà el costat, per tal de suar una mica abans de seguir amb el plàning de l’excursió.

Truc 1 i 2 es van separar per tal de tenir espai de cau. Allà, cada unitat va aprofitar per parlar i avançar les seves coses.

Un cop reunits de nou vam realitzar una activitat lúdica amb format joc de taula, on per equips superàvem una sèrie de proves i sumàvem punts fins a esdevenir campions.

Després de sopar vam fer un joc de nit curiós: una barreja entre la bandera i escacs humans. L’habilitat dels dos equips per amagar la bandera va ser tant gran que la partida va resultar interminable i va haver d’acabar en taules.

 

Amb el bonanit acabat i el dia a punt de concloure, vam reempendre l’activitat lúdica de la tarda de manera espontània per tal d’acabar junts el dia i de forma divertida mentre sonava de fons el nou disc d’SKA-P.

L’endemà vam fer una curiosa activitat que tractava sobre l’art i el concepte d’art actual influït per les xarxes socials. Després d’un breu debat, on havíem d’establir una definició conjunta d’art, per parelles vam haver d’aplicar aquella definició a les xarxes socials.
Un cop més, comencem l’any amb bon humor i bones sensacions, i seguim endavant, seguim sumant excursions i experiències al cau.

L’Estiu de Truc 1

Després d’haver assumit que marxàvem de campaments a Vitòria per a desenvolupar un projecte sobre l’autogestió al barri d’Errekaleor, va ser un cop dur haver de renunciar-hi i preparar uns altres campaments dins els límits territorials catalans a contra-rellotge. De fet, els campaments ja van començar amb el peu esquerre quan se’ns va escapar el bus davant els nostres nassos i ens vam haver de quedar 6 hores de més a Barcelona, convivint amb el rigorós sol i la insuportable calor.

La primera setmana, relacionat amb el tipus de projecte que volíem fer al País Basc, la vam passar a Vilamat, una ecovila en fase de construcció, amb l’objectiu de convertir un antic Mas abandonat en una vila autogestionada i ecològica enmig de la més pura muntanya. El projecte és portat per el Dídac, però hi col·labora molta gent de diversos punts del món.

Un cop allà, vam tenir algun company inesperat, com el Patxi, una cabra amb unes presumptuoses banyes que s’encarregava d’empassar-se les nostres sobres orgàniques; el Burruti, un burro molt trempat que irrompia enmig de les activitats i ens perseguia camí enllà fins que aconseguíem saltar la tanca i entrar a la zona de confort anti-burro; i unes petites i insuportables orugues que apareixien de tot arreu i en qualsevol moment del dia. Literalment, podien aparèixer fins i tot a la sopa.

Durant la nostra estada a Vilamat vam fer algunes hores de servei combinat amb alguna refrescada a les aigües cristal·lines de Puigsacalm, i vam omplir les hores restants amb algunes de les activitats que portàvem preparades. Entre elles, una descoberta de la vegetació que abunda a la Garrotxa, o una activitat sobre els beneficis i perjudicis que està portant i portarà en un futur la 4ta Revolució Industrial.

Amb una dinàmica original vam analitzar i valorar com havia anat l’any, i després del Raid, vam parlar al consell tot el que hem de corregir i millorar per encarar truc 2. Els animadors van preparar un progrés personal que va tenir molt bona resposta per part nostre.

Vam començar la ruta, amb algun lesionat i la calor com a principal enemiga, i després de dos etapes i un dia de relax a un càmping, on vam aprofitar per estar a la piscina i fer un torneig de ping pong, vam decidir avançar dos dies de campaments per qüestions logístiques.

Abans d’acabar la ruta vam fer una activitat per parlar del tema que més ens preocupa a tots: el projecte. Tot i que no en va sortir cap definit, més o menys va agafant forma. L’únic que cal fer ara és seguir treballant i no deixar que la desmotivació regni a la unitat.

Vam passar els últims dies a Castelló d’Empúries, i només arribar ens va rebre un increïble xàfec  que ens va enxampar sense aixopluc, i les amenaces de precipitacions i xurrascos eren constants. Per casualitats de la vida, al cau de Castelló d’Empúries vam tornar a coincidir amb Flor de Neu, el mateix cau que ens vam trobar a setmana santa.

Allà vam realitzar una cursiosa activitat sobre un concepte que molts de nosaltres desconeixíem: ecofeminisme. Després d’una elaborada introducció, vam estar una estona debatent els pros i contres d’aquest original concepte.

El penúltim dia vam fer una descoberta d’aquelles que feia temps que no fèiem. En grups, recorríem el poble preguntant als seus habitants sobre històries, cultura, nom del alcalde, bar més antic… I en acabar la descoberta vam fer un últim sopar a una pizzeria ale.

Impregnats per el bon ambient de Festa Major, vam acabar els campaments d’una forma més aviat relaxada, expectants de com progressarà l’any següent.

Truc 1 a l’excursió del 3r Trimestre

El divendres abans de l’excursió, el tren amenaçava marxar sense nosaltres cap a Ribes de Freser. Però una extrema puntualitat per part de tots els membres de Truc 1 i les alarmes ben posades a hores inusuals van aconseguir reunir-nos ben aviat a La Sagrera, encara amb algun llençol enganxat al cos. La feina, els deures i els exàmens van ser reduïts en la primera ronda del trajecte, no pas curt, on altres van aprofitar per dormir les hores que faltaven.
Un cop a l’estació de Ribes ens vam trobar el que tots temíem. Un cel furiós i ennuvolat, que esclataria en qualsevol moment. Però com el cau ens ha ensenyat a cuidar la natura, i així ho hem fet tota la vida, aquest cop la natura ens va tractar amb correspondència, deixant caure quatre gotes només de tant en tant i de manera tímida.


La primera part de l’excursió, que tots recordàvem “senzilleta”, va resultar ser una pujada espectacular i amb més pes a la motxilla del que esperàvem, degut a la roba d’abric que tots dúiem. Tot i així, fent gala de la cohesió que caracteritza Truc 1, la resta de camí va ser molt agradable, parant només de tant en tant per reagrupar-nos i esperar a l’enemiga de les pujades, deixant temps per descansar als lesionats.


Un cop al refugi, immersos en l’espectacular paisatge superposant prats, boscos, i aigua fresca de la font del roure, vam dinar i descansar una bona estona per afrontar una tarda productiva amb energia. La pluja ja havia esclatat.


La primera activitat, aprofitant l’avinentesa, va ser una dinàmica que va conduir a un bon debat sobre la lluita armada. I la segona, una simulació d’un míting polític on havíem de defensar la nostra proposta de cara als campaments, que va servir per decidir projecte i encarar gairebé del tot el futur que tots esperàvem saber amb ànsies.
Sopar, interaccionar amb dos forasters de l’Hospitalet que també dormien al refugi, tocar la guitarra i cantar a la vora de la llar de foc a manera de joc de nit. I a dormir d’hora, que l’endemà havíem de desfer el camí!
Després d’un bon dia molt carinyós i d’esmorzar, vam baixar cap a l’estació, amb una mica més de pluja.


La franja de temps mort entre l’arribada i la sortida del tren la vam aprofitar per anar a prendre algo al bar i fer una mica d’aperitiu.
Ja de tornada, alguns pensàvem amb il·lusió el projecte escollit i la manera d’afrontar-lo.
Ara, a seguir treballant. Así si!

Campaments Primavera Truc 1

L’arribada
Just després d’acabar les classes, els truc vam marxar de campaments, acompanyants de l’inesgotable i admirable energia i alegria dels castors del Kipling.
Després de dues hores eternes, l’autocar ens va deixar al Mas 3 puig, just al costat de Rabós, on només baixar ja vam ser castigats per la pluja.
Un cop instal·lats, i admirats un cop més per la bellesa del paratge natural immens on ens situàvem, els trucs van passar estones amb els castors i també van realitzar algunes de les activitats que havien preparat dies abans. Una d’elles va ser una dinàmica molt divertida per començar a encarar el projecte que amb tant deliri encara intentem trobar.
I al segon dia…
Els trucs van matinar per començar el servei col·laborant amb els propietari del terreny, l’Alex i la Marta. Per molts va ser una experiència nova ja que vam rehabilitar un terreny anteriorment afectat per un incendi que va cremar moltes hectàrees de la zona.

Les hores van passar volant ja que ho vam gaudir d’allò més. Vam aprendre sobre el tipus d’ecosistema de la zona i molts de nosaltres ens vam començar a fer una idea de com ens agradaria que fos el nostre futur projecte.
Després del servei tocava exercir d’intendents preparant el dinar per els castors i per nosaltres.
Per la tarda vam fer una activitat sobre un mon que molts de nosaltres desconeixem, el de la “xatarra”. L’activitat/desco posterior també tenia un fi relacionat amb el projecte, aquest cop amb un significat social.
El dia va acabar amb un joc de nit por per tot el terreny! Fins i tot els mes valents no van poder dormir recordant l’home de la màscara que s’amagava i intentava espantar als trucs sense gaire èxit…

Al tercer dia, després d’una nova jornada de servei, va tocar marxar de raid, on vam aprofitar l’espai per reflexionar sobre nosaltres mateixos, el nostre entorn, la nostra vida i el cau. Sens dubte les conclusions van ser interessants i van facilitar el consell de promeses de l’endemà, on ens vam revisar un per un, com a unitat, i vam parlar dels objectius a millorar i els objectius a assolir.
Tornant del raid vam tenir una desagradable sorpresa: resulta que a la tenda teníem una inesperada companyia, i a alguns de nosaltres de cop i volta ens picava molt el cos! Des del tercer dia de campaments les puces van formar part de la unitat.
La cerimònia es va dur a terme davant la curiosa mirada d’altres forasters que també habitaven el mateix terreny durant aquelles dates, on, entre d’altres, gaudíem de la companyia del cau Flor de Núria, veïns del Poble de Sant Andreu.

Després de posar música i ballar una estona amb els castors va tocar descansar dels dies que portàvem.
L’últim dia, que feia bon temps, va transcórrer amb calma i normalitat, fins que ens va atrapar el toro a l’hora de recollir, i les presses ens recordaven constantment que l’autocar feia vint minuts que s’estava esperant…
Un cop a Barcelona vam descarregar i ens vam acomiadar dels castors. Uns nous campaments superats, amb coses a millorar, i molts més moments per guardar en la nostra motxilla de records al cau!

Els TRUKs visitem Girona!

  Després de superar l’època d’exàmens a la qual estem sotmesos els membres de truc 1, ja teníem ganes de desconnectar i tornar a passar un altre cap de setmana dels nostres.

 

 

Aquest cop la destinació va ser Girona, una ciutat que ens va encantar des del primer moment que li vam posar els peus. Travessant el riu, gaudint dels amples carrers, passejant pel call (barri jueu) i creuant la muralla, va transcorre el matí, que també vam aprofitar per fer fotos postu.

 

Els esplèndids escenaris que van servir de plató per a la sèrie “joc de trons” van resultar ser un meravellós paratge per descansar i dinar abans de la descoberta prevista per a la tarda.

La descoberta va ser introduïda per una petita activitat en la qual vam tractar tòpics sobre gènere (el príncep blau, la cel·lulitis i diferents cànons de bellesa…), i quines conseqüències suposen a ambdós gèneres. Una notícia sobre l’origen de la cel·lulitis va ser el fil conductor d’un debat que va servir per a reflexionar i expressar les opinions diverses.

La descoberta va tenir lloc a l’espai ocupat “Kan Kolmo”, un centre social autogestionat a base de Kafetas i que comptava amb diversos projectes, entre els quals destacava un rocòdrom, espai  gratuït d’escalada per a tots els habitants de Girona que s’hi volguessin acostar, o diferents col·lectius feministes.

L’activitat posterior a la descoberta, seguint el fil de la primera, va ser un altre debat sobre com s’està duent a terme el moviment feminista actualment, i en quins punts hi estàvem a favor i en quins altres en resultàvem més crítics.

Després de sopar, ens vam divertir una estona jugant a “minijocs” de bàsquet a manera de Joc de Nit, i vam tancar el dia amb un original bona nit que trencava amb tots els bona nits que s’havien fet fins aleshores.

L’endemà vam organitzar el tercer trimestre i vam aprofitar per aclarir idees enfront els projectes, i ja tenim clar que no podem badar més si volem fer un projecte amb cara i ulls!

Ens morim de ganes d’anar de campaments i de seguir tirant endavant amb Truk!