L’Estiu de Truc 1

Després d’haver assumit que marxàvem de campaments a Vitòria per a desenvolupar un projecte sobre l’autogestió al barri d’Errekaleor, va ser un cop dur haver de renunciar-hi i preparar uns altres campaments dins els límits territorials catalans a contra-rellotge. De fet, els campaments ja van començar amb el peu esquerre quan se’ns va escapar el bus davant els nostres nassos i ens vam haver de quedar 6 hores de més a Barcelona, convivint amb el rigorós sol i la insuportable calor.

La primera setmana, relacionat amb el tipus de projecte que volíem fer al País Basc, la vam passar a Vilamat, una ecovila en fase de construcció, amb l’objectiu de convertir un antic Mas abandonat en una vila autogestionada i ecològica enmig de la més pura muntanya. El projecte és portat per el Dídac, però hi col·labora molta gent de diversos punts del món.

Un cop allà, vam tenir algun company inesperat, com el Patxi, una cabra amb unes presumptuoses banyes que s’encarregava d’empassar-se les nostres sobres orgàniques; el Burruti, un burro molt trempat que irrompia enmig de les activitats i ens perseguia camí enllà fins que aconseguíem saltar la tanca i entrar a la zona de confort anti-burro; i unes petites i insuportables orugues que apareixien de tot arreu i en qualsevol moment del dia. Literalment, podien aparèixer fins i tot a la sopa.

Durant la nostra estada a Vilamat vam fer algunes hores de servei combinat amb alguna refrescada a les aigües cristal·lines de Puigsacalm, i vam omplir les hores restants amb algunes de les activitats que portàvem preparades. Entre elles, una descoberta de la vegetació que abunda a la Garrotxa, o una activitat sobre els beneficis i perjudicis que està portant i portarà en un futur la 4ta Revolució Industrial.

Amb una dinàmica original vam analitzar i valorar com havia anat l’any, i després del Raid, vam parlar al consell tot el que hem de corregir i millorar per encarar truc 2. Els animadors van preparar un progrés personal que va tenir molt bona resposta per part nostre.

Vam començar la ruta, amb algun lesionat i la calor com a principal enemiga, i després de dos etapes i un dia de relax a un càmping, on vam aprofitar per estar a la piscina i fer un torneig de ping pong, vam decidir avançar dos dies de campaments per qüestions logístiques.

Abans d’acabar la ruta vam fer una activitat per parlar del tema que més ens preocupa a tots: el projecte. Tot i que no en va sortir cap definit, més o menys va agafant forma. L’únic que cal fer ara és seguir treballant i no deixar que la desmotivació regni a la unitat.

Vam passar els últims dies a Castelló d’Empúries, i només arribar ens va rebre un increïble xàfec  que ens va enxampar sense aixopluc, i les amenaces de precipitacions i xurrascos eren constants. Per casualitats de la vida, al cau de Castelló d’Empúries vam tornar a coincidir amb Flor de Neu, el mateix cau que ens vam trobar a setmana santa.

Allà vam realitzar una cursiosa activitat sobre un concepte que molts de nosaltres desconeixíem: ecofeminisme. Després d’una elaborada introducció, vam estar una estona debatent els pros i contres d’aquest original concepte.

El penúltim dia vam fer una descoberta d’aquelles que feia temps que no fèiem. En grups, recorríem el poble preguntant als seus habitants sobre històries, cultura, nom del alcalde, bar més antic… I en acabar la descoberta vam fer un últim sopar a una pizzeria ale.

Impregnats per el bon ambient de Festa Major, vam acabar els campaments d’una forma més aviat relaxada, expectants de com progressarà l’any següent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *