Campaments Hivern TRUC 2

Els trucaires van sortir a jugar amb algun canvi important en l’alineació. En primer lloc, la unitat comptava amb la baixa de Salim Olivé, qui la temporada passada va abandonar el grup per centrar-se en altres motivacions. I en segon lloc, l’animador Eduard Arranz no va poder disputar els campaments degut a una sanció. El seu lloc el va ocupar Carla Manjón, una de les caps estrella  retirades del Kipling ja coneguda per els actuals membres de Truc 2.

La unitat va sortir dispersa i poc concentrada. De seguida es va traduir en un seguit d’errades que es van fer paleses al terreny de joc. La connexió tren-bus que els havia de portar fins al terreny va fer aigües i degut a un error informàtic (del VAR) no van arribar a temps per agafar l’últim bus que conduïa d’Amposta al poble del terreny. Per sort, els trucaires van respondre ràpidament a aquest contratemps i van idear una jugada atrevida, agafant un taxi de 7 places per tal de creuar camp contrari el més aviat possible i plantar les tendes al terreny.

De seguida es van acomodar al terreny, jugant com si estiguessin a casa. Tot i jugar com a visitants, els trucaires van aguantar el fred gràcies als reforços que portaven de casa. La primera tarda va transcórrer amb normalitat.

Els trucaires van fer el primer intent de golazo amb una activitat preparada des del consell d’infants que consistia en fer una sèrie d’activitats per tal de desenvolupar rimes i idees que facilitessin la creació de la cançó del 50è. El resultat va ser un temazo sobre el raid que la grada d’animació no va deixar de cantar durant tots els campaments.

Al final del dia hi va haver un joc de nit a pilota aturada que va donar grans resultats, tot i que encara no arribava el gol. Un “pasapalabra” ràpid del Blas va entrar perillosament a l’àrea, provocant un córner, que van efectuar en curt amb un bona nit ràpid que va passejar la pilota per l’àrea.

L’endemà va haver-hi un gol fantasma d’Auzmendi, qui va llençar una activitats de creps al pal. La intenció era bona, però el xut defectuós. La pilota no va acabar d’entrar perquè a la unitat li faltava gas i no podia fer la massa.

La següent jugada d’Espinós va ser de les més perilloses del partit, esquivant un defensa rere l’altre, i abans que qualsevol espectador se n’adonés, Espinós va transformar l’activitat en un autèntic golazo.

Els campaments anaven encarats i els trucaires no paraven de fer risses. El rival va reaccionar ràpid, i va causar algun problema a la unitat amb una activitat sobre el projecte. Després de diversos partits amb el mateix problema, els trucaires es van inspirar i van resoldre temporalment la situació amb una jugada circular. Gracies a les instruccions de l’entrenador a la mitja part, la unitat va establir un estil de joc que motivava a tots els jugadors, basada en un projecte enfocat a l’economia circular i els models econòmics alternatius i la difusió d’aquests àmbits. La resposta va ser clara per part dels membres, i des de la directiva ja s’ha parlat d’alguna descoberta de cara al mercat d’hivern.

L’últim dia va ser tranquil. Els jugadors no es mostraven gens cansats i seguien a per el tercer gol. L’entrenador va proposar algun canvi, i l’equip va decidir posposar el consell de promeses a la segona ronda, per tal de que la seva realització es pogués completar amb tots els membres de la unitat. Els trucaires van intentar marcar amb la seva jugada estrella, el raid, a pocs minuts pel final dels campaments. Van aprofitar per fer unes quantes fotografies pel power point i pel mundo Deportivo, i fer el progrés personal i el carnet de raid. Today is the raid, everything is gona be alright!

Ja en el temps afegit, els trucaires van tornar cap a Barcelona, acabant de controlar el partit i dominant el joc. De tornada al tren, ens comuniquen per línia interna que els pioners acabaven de marcar en temps afegit, per tant quedaven classificats per la propera parada. Efectivament, els trucaires van coincidir al tren amb els pioners. Una semifinal disputada per tal d’arribar al final dels campaments.

A la roda de premsa van descarregar tot el material al cau, i cadascú va marxar  cap a casa seva a descansar i a preparar-se pel pròxim partit.

 

CAMPAMENTS D’HIVERN DELS LLOPS I DAINES

Ha arribat el moment més esperat. Els campaments d’hivern d’aquest curs els hem passat a l’Alberg Montseny de Cànoves i Samalús, juntament amb els Castors i les Llúdrigues i Truc 1.
Després d’uns dies de celebracions, menjars familiars i festes, carreguem les energies al màxim per donar-ho tot aquests 4 dies de campaments.

Quedem ben d’hora a la cantonada d’es d’on ens acomiadem dels pares i les mares. Agafem el tren, baixem a Cardedeu i motxilles a munt que toca baixar tot el menjar de Nadal. Poc triguem a escoltar els indispensables: falta molta estona? , quan arribarem?, podem descansar?, però amb el bon temps que feia i la bona companyia dels Castors i Trucaires tot es fa menys pesat i seguim endavant, amb ganes d’arribar a la casa.

Desprès de dinar i l’estona lliure que vam tenir tocava fer una activitat on vam veure i conèixer noves emocions, tot això va acabar amb l’inici del nostre arbre de les emocions, ja us l’ensenyarem més endavant que ara encara té poques fulles…

Començem el dia amb moltes ganes, esmorzem ben fort per donar-li una mica al coco i començar a pensar que volem fer aquest curs. Mes tard ens empastifem una mica amb l’activitat que ens han preparat alguns dels llops i daines.

El dia més esperat dels campaments, aquí també trobem la típica frase: quan es el raid?, doncs apa aquí el teniu. Els caps ens donen el famós carnet de raid i el menjar per dinar que no es tant bo com el que mengem a la casa, ja que a més a més el fan els trucaires i està boníssim.
Tornem del raid, alguns amb els peus gelats perquè quan se’n anava el sol la temperatura baixava en picat!! Sort que hi havia aigua calenta i ens vam poder escalfar una mica. Tot seguit fem el consell de promeses i a sopar.

Arriba el moment més important dels campaments, ens posem tots la camisa i el foulard per celebrar la cerimònia de promeses dels campaments d’hivern del 2018-19 on un llop i una daina exposen la seva promesa a la resta de la unitat. I ara si! Agafem les energies que ens queden per ballar una mica i donar-ho tot a la vetlla!

L’últim dia toca recollir i netejar, una cosa que no ens agrada gens però s’ha de fer. En acabar van aparèixer totes les famílies i vam aprofitar per afegir la nostra última fulla dels campaments, ensenyant-los-hi així l’inici del nostre arbre de les emocions. Finalment vam menjar del deliciós dinar que ens van preparar i vam marxar cap a casa per descansar i agafar energies per aquest segon trimestre.

CAMPAMENTS DE CASTORS I LLÚDRIGUES!

Aquest campaments d’hivern hem marxat a l’Alberg Montseny de Cànoves i Samalús, en companyia de Truc 1 i Llops. Del dia 27 al 30 de Desembre, cinc infants i tres caps ens vam aventurar a la falda del Montseny en un seguit de dies plens de somriures, aprenentatges i convivència.

El primer dia vam deixar les famílies a la cantonada, molts marxaven de campaments per primer cop a la vida. Es veien l’emoció i la impaciència a les cares de totxs. Vam fer el trajecte amb tren fins a Cardedeu (sense motxilles, gràcies a Gelonch Express Service). Un cop allà vam fer una caminada per la vora del riu , en una avinguda que anava de Cardedeu fins a l’Alberg, per una ruta forestal.

Allà ens van rebre els personatges de l’eix d’animació. Tot el mal del món va aparèixer en forma de tres personatges antagònics: el Desastre, un maligne empresari que contaminava amb els seus residus tòxics; l’Entremaliat, qui es dedicava a fer la punyeta a tothom amb qui es creuava i a amagar-se; i el Ploraner, que feia un drama de tot i no parava de plorar.

Els Castors i les Llúdrigues, amb l’ajuda del Feliç, la Medi i l’Interior, van aconseguir parar els peus a aquests dolents aprenent a resoldre conflictes, a netejar el bosc i a com ser bones persones.

Així, van vèncer el mal que amenaçava el món, fent fugir els negatius dels tres guardians de la galàxia. Quan tot va acabar, ens vam despedir dels guardians, que van tornar a l’espai per seguir protegint la galàxia.

Durant els campaments, vam fer una altra excursió, aquest cop cap al Castell de Cànoves, descobrint la natura i l’entorn. També vam fabricar unes titelles nosaltres mateixos.

Gràcies als trucaires, que ens cuinaven tots els àpats, no vam passar gens de gana. Vam estar molt ben acompanyats! Tot i així, els Castors i les Llúdrigues s’encarregaven dels serveis, netejar l’espai, fregar els plats, parar la taula.

Després de conèixer el concepte de la promesa, i el compromís que implica, un infant va entrar al consell de promeses! I, la darrera nit, vam fer la cerimònia de promeses dels campaments d’hivern 2018-2019, juntament amb els trucaires, on el Castor va anunciar el seu compromís a la resta de companys de la seva unitat.

A les nits, quan anàvem a dormir, els caps ens cantaven una cançó i ens explicaven un conte, i així evitavem trobar a faltar massa a les famílies.

L’últim dia, després dels primers campaments en la seva etapa al cau com a unitat, les famílies van visitar-los, i els Castors i les Llúdrigues van aprofitar per revisar els campaments davant seu.

En acabat, les famílies van treure el dinar que ens havien preparat amb tant d’amor, i vam menjar tots plegats abans de tornar cap a casa.

Uns campaments genials, gràcies Castors i Llúdrigues!

CAMPAMENTS D’HIVERN DELS RÀNGERS I LES NOIES GUIA

Ens trobem molt d’hora a la cantonada. Carreguem l’autocar i marxem. Estem nerviosos.

Arribem a Mas Pinadella, una casa molt gran i amb un camp de futbol immens per poder jugar. També hi ha animals. Ens instal·lem i dinem.

Comencem els campaments reflexionant sobre nosaltres mateixos i al cap d’una estona rebem la visita dels espies que ens han visitat durant tot el trimestre.

Resulta que ens trobem en un congrés.

Juguem, ballem, fem màgia, rimes i correm. Però a fora fa fred. Així doncs, sopem ben d’hora ja que, els caps ens han preparat un cinefòrum, que malgrat fer-se llarg trobem molt interessant.

Tanquem el dia de la mateixa manera que l’hem començat. Posem en comú les nostres reflexions i marxem a dormir cansats d’un primer dia molt intens.

L’endemà, ens aixequem i marxem de raïd. Els caps ens han comentat que ens han llençat un paquet per la muntanya i que hem de trobar i fer el que a dins ens informi.

Tornem emocionats per haver conegut una mica més als nostres companys i companyes de patrulla i després de berenar comencem amb el consell d’honor.

Es fa llarg, però molt emotiu. Sopem i ens arriba una notícia que hi ha un infiltrat entre nosaltres que hem de trobar. Ens separem en dos grups, el primer que va a buscar alguna cosa pel bosc, i el segon que es queda adequant la casa per si passes alguna cosa tenir on refugiar-nos.

Acabem desactivant la bomba que l’infiltrat ens havia deixat i marxem a dormir després d’un joc de nit de por intens.

S’acosta el final dels campaments i estem emocionats. Ens llevem, esmorzem i juguem. Però perquè hi ha gent amb comportaments estranys? Són rols que es repeteixen a la nostra unitat?

En reflexionem i donem les gràcies als companys per preparar una activitat diferent a les que estem acostumats.

Dinem i descansem. La tarda serà llarga. Comencem el consell de promeses i després d’alguna llagrimeta ens reincorporem tots junts per a sopar i celebrar la cerimònia.

I per acabar els campaments de la millor manera, ens diem coses boniques i ballem una miqueta entre patates i llaminadures.

Finalment arriba el dia que menys ens agrada. L’últim. Recollim, netegem i fem la revisió dels campaments.

Tornem molt contents i cansats cap a casa! Ara toca descansar per tornar al segon trimestre amb moltes ganes d’encarar el curs!