Els Llops i les Daines marxem d’excursió a Terrassa

La primera excursió del segon trimestre, els Llops i les Daines vam marxar a Terrassa. Es nota que es hivern i la gent es posa més malalta, per la qual cosa aquest cap de setmana érem més poquets però tot i així vam quedar dissabte pel matí a la cantonada, com sempre, per agafar el tren camí a Terrassa.

Un cop arribats ens vam asseure a la plaça que hi ha davant del cau per començar una activitat que ens va ajudar a descobrir noves emocions per al nostre arbre, de fet, són les que ens varen escriure els pares quan van venir l’últim dia de campaments d’hivern.

Vam aprofitar el bon temps que feia per dinar amb el sol abans que se’n anés. Vam recollir-ho tot i ens en vam anar a donar una volta per el parc de Vallparadís on hi vam estar jugant tots plegats una bona estona abans de seure per seguir preparant més coses.

Ara si, vam començar el gran concurs per veure qui és el Llop o Daina més sostenible de la unitat. Gràcies a aquest joc vam descobrir noves coses de les quals en som més conscients i intentarem canviar aquelles que no s’adequaven als nostres objectius.

Tot just es va fer fosc i ens vam posar a sopar. El joc de nit va començar amb uns polis i cacos i va acabar amb el de un s’amaga i tots el busquen, en aquest cas van ser els caps els que es van amagar i els infants els que buscaven, que els hi van costar una mica..

Vam acabar el dia amb un bona nit amb els nostres peluixos i afegint una fulla més al nostre arbre de les emocions.

Diumenge al matí ens vam llevar amb molta energia, vam recollir el cau, vam fer-nos les motxilles i vam esmorzar mantenint aquella gran energia per utilitzar-la tota a la gran curs d’orientació que teníem preparada per tot el parc Vallparadís, que us semblarà petit però no ho era pas, això sí, ens hi vam passar una bona estona buscant tots els sobres però finalment vam desxifrar el numero ocult i vam poder conèixer a en Monxo, un tal sevillano ens deia que era.

Vam començar beneint taula i vam acabar agafant el tren per tornar a Barcelona. Aquest cop vam caminar millor i més ràpids per això podem dir que els Llops i les Daines vam arribar súper puntuals i cansats també.

Excursió a Cervera dels Ràngers i les Noies Guia

Aquest cap de setmana passat, els Ràngers i les Noies Guia hem marxat d’excursió a Cervera. Tot i ser poquets vam llevar-nos ben d’hora per agafar el tren que ens portaria fins a Cervera. Allà, vam descarregar i ens vam abrigar per poder realitzar una gincama que un grup de ràngers i noies guia havien preparat. Vam endinsar-nos per grups, pels carrers de Cervera, tot coneixent una mica el que aquell municipi amagava.

Després de la gincama, vam dinar i tot just havent dinat, vam jugar a diferents jocs que un altre grup de companys ens havia preparat. Van servir per evadir-nos i desconnectar una mica, i passar-ho d’allò més bé.

Aleshores vam realitzar una activitat per tal de descobrir com treballem al cau. Què és el rínxol? I el projecte? Què és una descoberta?

Un cop ens va quedar això més clar, i havent realitzat diferents projectes ficticis envers el reciclatge, vam anar a sopar i seguidament vam mirar la pel·lícula “Campeones”. Vam reflexionar-ne al respecte i vam anar a dormir.

Al dia següent ens vam aixecar amb molta energia i vam fer uns jocs per Cervera. Mímica, fotos… Ens ho vam passar d’allò més bé.

El final de l’excursió s’acostava i això volia dir que havíem de recollir el cau. Vam dinar, revisar l’excursió i vam marxar cap a l’estació de tren amb l’esperança d’arribar aviat a casa. El que no esperàvem era trobar una averia el tren i haver d’allargar l’excursió fins a les deu de la nit.

Malgrat arribar tard i cansats, va ser una gran experiència i una excursió on ens ho vam passar d’allò més bé!!

Campaments d’Hivern Truc 1

Som una unitat petita, peculiar. Som els que a principi de curs vam agafar la camisa verda i si, som tres. Hem viscut un primer trimestre força íntim, ens hem anat coneixent i hem anat estrenyent el nostre vincle. Hem creat un espai de confiança i hem començat a recórrer el nostre camí. Hem fet descobertes i activitats de caràcters molt variats. Tot i això, també hem tingut la voluntat d’anar més enllà i conèixer més persones. Hem compartit excursions amb els Truc 2 i hem conegut a trucaires de diferents caus de Catalunya.

Seguint amb la dinàmica, vam decidir construir uns campaments que tinguessin aquestes dues vessants, la més personal dedicada única i exclusivament a la unitat, i per altra banda, la més oberta, destinada a crear nous vincles i a seguir descobrint persones. D’aquesta manera, vam decidir marxar de campaments amb els Castors, les Llúdrigues, els Llops i les Daines. Amb els segons compartíem la casa i poc més però amb els primers vam realitzar algunes activitats i vam participar en el seu eix d’animació.

Els més grans i els més petits de la casa es trobaven de campaments junts, amb objectius molts diferents però disposats a donar-se un cop de mà i a ajudar amb el que fes falta. Els trucaires vam decidir que era una bona idea ser els encarregats de les intendències. Això ens feia tenir un horari ben atapeït. Les activitats sempre es veien obligades a seguir les exigències de la cuina. Això no ens va impedir fer tot allò que havíem de fer. El progrés personal i el raid, centrats en pensar-nos i en pensar les nostres relacions. Una activitat emocional preparada per desenvolupar una reflexió sobre allò que som. El Consell de Promeses, per compartir les nostres posicions davant de tot allò que ens implica dins del cau, i també a fora. Per suposat, també vam trobar un espai per fer una descoberta, dirigida a entendre les causes de la corrupció política a l’Estat Espanyol. A més vam ser els encarregats de preparar i de dinamitzar l’activitat alternativa dels infants que no estan al Consell de Promeses.

Sense cap mena de dubte, han estat uns campaments complerts, que ens han ajudat a consolidar els petits avenços que durant el curs hem anat realitzant. Allò que més valorem son els petits moments que hem trobat els tres per conèixer-nos i per obrir-nos. Han estat racons molt familiars, on ens hem sentit molt còmodes, fet que ha potenciat la nostra relació i l’ha fet més forta.

No seria just obviar, i deixarem de banda la falsa modèstia, els exquisits resultats culinaris sorgits de la nostra esplèndida tasca com a intendents. Estem força convençuts que els plats servits durant els campaments d’hivern del passat 2018, serien nominats als premis més prestigiosos del món en matèria de gastronomia. No obstant, no volem presentar-nos a cap concurs ni res per l’estil. Tenim molta feina per tirar endavant aquest truc. Així que ens concentrarem en seguir treballant per construir un bon any. Tenim moltes ganes de començar amb el segon trimestre. Tenim ganes de fer més descobertes i de seguir coneixent a més persones. Anem poc a poc, però fem bona lletra. Us seguirem informant.

El consell d’infants prepara un concurs de cuina

Avui 15 de desembre, una comissió del consell d’infants ha preparat un concurs de cuina per les diferents unitats del Kipling. Hem començat el dia amb una sèrie de jocs per escalfar motors i agafar gana. Acte seguit, els dinamitzadors: La Julia, l’Eloi i la Paula, ens han explicat com funcionaria la dinàmica.

El primer que hem fet ha estat dividir-nos barrejant edats, i     cada grup ha hagut de crear un nom, ball i càntic per aquest. Després d’una sèrie de preguntes simples, ens han anunciat quin seria els plats que prepararíem cada grup. D’aquesta manera cadascú ha començat la seva tasca. Els ingredients volaven i calia afanyar-se, cada detall importava i tothom volia ser el millor.

Al cap de deu minuts els primers plats ja començaven a tenir cara i ulls. Els còctels ja es començaven a servir a la taula. Els grups més perfeccionistes seguien treballant, tot i que calia enllestir la feina. Un quart d’hora més tard els millors plats de Barcelona ja estaven parats a taula. Sobre aquesta, alguns grups intentaven ultimar els preparatius per presentar els seus plats de forma magistral.

Després d’un veredicte ajustat, tothom ha pogut gaudir dels plats exquisits cuinats al pati del cau. Ha estat un dia gastronòmic memorable, que quedarà gravat a l’estomac de centenar de persones. Després de fer neteja i deixar-ho tot ben lluent, ens hem disposat a dinar. Els entremesos, tot i estar deliciosos, ens han sabut a poc. Cadascú ha agafat el seu tapper, i cap a dins.

Després ens hem separat per unitats i cadascú ha fet el seu cau habitual.

Ha estat un dia preciós i tornem amb la panxa plena!

Campaments Hivern TRUC 2

Els trucaires van sortir a jugar amb algun canvi important en l’alineació. En primer lloc, la unitat comptava amb la baixa de Salim Olivé, qui la temporada passada va abandonar el grup per centrar-se en altres motivacions. I en segon lloc, l’animador Eduard Arranz no va poder disputar els campaments degut a una sanció. El seu lloc el va ocupar Carla Manjón, una de les caps estrella  retirades del Kipling ja coneguda per els actuals membres de Truc 2.

La unitat va sortir dispersa i poc concentrada. De seguida es va traduir en un seguit d’errades que es van fer paleses al terreny de joc. La connexió tren-bus que els havia de portar fins al terreny va fer aigües i degut a un error informàtic (del VAR) no van arribar a temps per agafar l’últim bus que conduïa d’Amposta al poble del terreny. Per sort, els trucaires van respondre ràpidament a aquest contratemps i van idear una jugada atrevida, agafant un taxi de 7 places per tal de creuar camp contrari el més aviat possible i plantar les tendes al terreny.

De seguida es van acomodar al terreny, jugant com si estiguessin a casa. Tot i jugar com a visitants, els trucaires van aguantar el fred gràcies als reforços que portaven de casa. La primera tarda va transcórrer amb normalitat.

Els trucaires van fer el primer intent de golazo amb una activitat preparada des del consell d’infants que consistia en fer una sèrie d’activitats per tal de desenvolupar rimes i idees que facilitessin la creació de la cançó del 50è. El resultat va ser un temazo sobre el raid que la grada d’animació no va deixar de cantar durant tots els campaments.

Al final del dia hi va haver un joc de nit a pilota aturada que va donar grans resultats, tot i que encara no arribava el gol. Un “pasapalabra” ràpid del Blas va entrar perillosament a l’àrea, provocant un córner, que van efectuar en curt amb un bona nit ràpid que va passejar la pilota per l’àrea.

L’endemà va haver-hi un gol fantasma d’Auzmendi, qui va llençar una activitats de creps al pal. La intenció era bona, però el xut defectuós. La pilota no va acabar d’entrar perquè a la unitat li faltava gas i no podia fer la massa.

La següent jugada d’Espinós va ser de les més perilloses del partit, esquivant un defensa rere l’altre, i abans que qualsevol espectador se n’adonés, Espinós va transformar l’activitat en un autèntic golazo.

Els campaments anaven encarats i els trucaires no paraven de fer risses. El rival va reaccionar ràpid, i va causar algun problema a la unitat amb una activitat sobre el projecte. Després de diversos partits amb el mateix problema, els trucaires es van inspirar i van resoldre temporalment la situació amb una jugada circular. Gracies a les instruccions de l’entrenador a la mitja part, la unitat va establir un estil de joc que motivava a tots els jugadors, basada en un projecte enfocat a l’economia circular i els models econòmics alternatius i la difusió d’aquests àmbits. La resposta va ser clara per part dels membres, i des de la directiva ja s’ha parlat d’alguna descoberta de cara al mercat d’hivern.

L’últim dia va ser tranquil. Els jugadors no es mostraven gens cansats i seguien a per el tercer gol. L’entrenador va proposar algun canvi, i l’equip va decidir posposar el consell de promeses a la segona ronda, per tal de que la seva realització es pogués completar amb tots els membres de la unitat. Els trucaires van intentar marcar amb la seva jugada estrella, el raid, a pocs minuts pel final dels campaments. Van aprofitar per fer unes quantes fotografies pel power point i pel mundo Deportivo, i fer el progrés personal i el carnet de raid. Today is the raid, everything is gona be alright!

Ja en el temps afegit, els trucaires van tornar cap a Barcelona, acabant de controlar el partit i dominant el joc. De tornada al tren, ens comuniquen per línia interna que els pioners acabaven de marcar en temps afegit, per tant quedaven classificats per la propera parada. Efectivament, els trucaires van coincidir al tren amb els pioners. Una semifinal disputada per tal d’arribar al final dels campaments.

A la roda de premsa van descarregar tot el material al cau, i cadascú va marxar  cap a casa seva a descansar i a preparar-se pel pròxim partit.