El principi boig del curs de Castors i Llúdrigues

El curs ha començat mogut pels Castors i Llúdrigues del Kipling, ja hem fet mil coses i encara ens en queden moltes més per fer abans no acabi el primer trimestre. Al primer cau, i sense avís previ, ens van dir que ens havien posat a la presó. A la presó! El motiu, segons ens van explicar en una carta, és que encara hi ha uns quants que no sabem molt bé què és això del cau, i com que aquí tot ho fem en grup, vam acabar tots els C/LL entre reixes, amb manilles incloses. Els caps, per no tenir l’habilitat d’ensenyar-nos tot el que havíem de saber, també han acabat a la presó amb nosaltres.

 

Després de fer-nos les fotos de rigor (amb una cinta mètrica i el cartell, de cara i de perfil) vam començar a veure com ens ho podíem muntar per sortir. Els vigilants de la presó ens van dir que si començàvem a saber més coses del cau i anàvem tots a una i ens intentàvem ajudar podríem sortir. De moment tenim un carnet amb dos gomets dels sis que ens calen per marxar, ja que vam visitar una per una totes les unitats de l’agrupament i ara ja sabem més coses sobre la resta de gent que hi ha al cau. A l’excursió vam fer parelles per ajudar-nos els uns als altres, i vam aprendre que ens agrada que ens cuidin, i que per tant també està bé cuidar als altres. A aquest pas sortirem de la presó ben d’hora! Nosaltres no perdem l’esperança!

IMG-20141011-WA0010

Durant tot aquest paripé ens han passat moltes coses: ja coneixem els tres parcs més propers al cau, vam anar a comprar castanyes i també vam ensenyar als Trucaires com balla una bona castanyera. Vam anar a Arenys (quina caminada!) i vam fer de tot, vam jugar a la platja i a la muntanya, vam conèixer el Víctor, el nostre guardià més enrotllat, i vam saber qui serien els nostres companys d’escamot. Ara tenim tota la il·lusió del món per l’excursió que encara farem abans de les vacances de Nadal i pels campaments que ja comencem a veure a l’horitzó.

 

Tots ens sentim cada cop més a gust amb la camisa taronja, i més a gust amb tots els nostres companys, que al cap i a la fi és el més important. I això acaba de començar! Ves a saber tot el que pot passar en el que queda de curs. Ja us anirem explicant…

ComparteixEmail this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Llops fa la seva primera excursió! – Matadepera

Fa una setmana, els llops donávem començament al nou curs, i ho féiem de la millor manera que es pot al cau: sortint d’excursió! Vam anar a un altre cau de Matadepera on ens van deixar dormir, però allà ens esperava una altra sorpresa… vam trobar en Baden Powell i la Lady Olave, fundadors de l’escoltisme!

Lady Olave i Baden Powell

Després d’aconseguir aprendre’ns les lleis escoltes, vam decidir actualitzar-les posant algunes de noves que els mateixos llops créien que necessitávem. Però no tot van ser normes i lleis estranyes! També vam jugar i conèixer els nous llobatons i daines de la unitat, que ben rápid ja s’han integrat al ritme de la nova unitat.

IMG_0174

Finalment, i després de superar un diumenge que amenaçava amb ploure però que no va deixar caure una gota, vam improvitzar uns tótems, imitant els que a una altra època es portaven sempre d’excursió amb la unitat de llops.

Tótem Llops

Finalment, després de tantes aventures tocaba tornar exhausts a casa, però amb ganes de repetir la experiència. Fins la pròxima excursió!

PA120565

ComparteixEmail this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Passos 2014: la roda torna a girar

La roda ha tornat a moure,’s i comença a girar sense parar, des d’aquí fins als Campaments d’Estiu de 2015. Aquest passat cap de setmana vam fer l’excursió de passos, excursió de comiats plorosos i rebudes animades, de reviure el curs, de vídeos que duren més del que havíem pactat i de cares adormides el diumenge al matí.

passos dos

Un any més, i com si fos un miracle, havia de ploure i no va ploure, és més, va ploure només durant l’hora de sopar, i després el cel va parar per deixar-nos fer el joc de nit (al final vam trobar tots els objectes que havien desaparegut dels caus, per sort!) i també va fer bondat l’endemà. El diumenge va començar amb un engranatge Kipling on tot de rodes van anar girant en diferents direccions, amb molts despistats que no sabien on anar i amb lleganyes als ulls. Després vam recórrer tota la història de la humanitat, passant per totes i cada una de les edats, on vam ballar amb Vivaldi, vam descobrir les pintures rupestres i vem conèixer Juli Cèsar, entre moltes altres coses.

Després va venir el moment, el moment de la cerimònia, el moment que dóna nom i sentit a tota aquesta excursió i potser també explica el per què ja fa 46 anys que vam començar a caminar i encara ens queden forces per molts anys més. Vam rebre als Castors de primer any i, successivament, vam veure escenificat com els nens algun dia deixen de ser-ho. Les camises van canviar de color fins arribar a Truc, on els que un dia van ser nens van passar a ser caps, disposats a retornar tot allò que el cau els ha donat durant anys.

IMG_7965

Els caps vam ajuntar les camises al mig de la rotllana i les vam llençar a l’aire, i tothom va agafar una camisa d’un color diferent. O gairebé tothom. El Frodo, la Inés, el Víctor, la Natàlia, l’Isaac i la Ona ens van dir adéu després de molts anys al cau, moltes il·lusions dedicades i molts vincles creats. Tots es van emocionar, van somriure i van saber que el cau és més gran que qualsevol de nosaltres, i que la roda sempre continuarà girant. Tot i això, estem segurs que els trobarem molt a faltar.

Dit queda. La roda ha tornat a moure’s, i comença a girar sense parar des d’ara fins als campaments d’estiu de 2015. Que aquest any ens porti tantes sorpreses com tots esperem.

passos

ComparteixEmail this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+