Truc 1 a l’excursió del 3r Trimestre

El divendres abans de l’excursió, el tren amenaçava marxar sense nosaltres cap a Ribes de Freser. Però una extrema puntualitat per part de tots els membres de Truc 1 i les alarmes ben posades a hores inusuals van aconseguir reunir-nos ben aviat a La Sagrera, encara amb algun llençol enganxat al cos. La feina, els deures i els exàmens van ser reduïts en la primera ronda del trajecte, no pas curt, on altres van aprofitar per dormir les hores que faltaven.
Un cop a l’estació de Ribes ens vam trobar el que tots temíem. Un cel furiós i ennuvolat, que esclataria en qualsevol moment. Però com el cau ens ha ensenyat a cuidar la natura, i així ho hem fet tota la vida, aquest cop la natura ens va tractar amb correspondència, deixant caure quatre gotes només de tant en tant i de manera tímida.


La primera part de l’excursió, que tots recordàvem “senzilleta”, va resultar ser una pujada espectacular i amb més pes a la motxilla del que esperàvem, degut a la roba d’abric que tots dúiem. Tot i així, fent gala de la cohesió que caracteritza Truc 1, la resta de camí va ser molt agradable, parant només de tant en tant per reagrupar-nos i esperar a l’enemiga de les pujades, deixant temps per descansar als lesionats.


Un cop al refugi, immersos en l’espectacular paisatge superposant prats, boscos, i aigua fresca de la font del roure, vam dinar i descansar una bona estona per afrontar una tarda productiva amb energia. La pluja ja havia esclatat.


La primera activitat, aprofitant l’avinentesa, va ser una dinàmica que va conduir a un bon debat sobre la lluita armada. I la segona, una simulació d’un míting polític on havíem de defensar la nostra proposta de cara als campaments, que va servir per decidir projecte i encarar gairebé del tot el futur que tots esperàvem saber amb ànsies.
Sopar, interaccionar amb dos forasters de l’Hospitalet que també dormien al refugi, tocar la guitarra i cantar a la vora de la llar de foc a manera de joc de nit. I a dormir d’hora, que l’endemà havíem de desfer el camí!
Després d’un bon dia molt carinyós i d’esmorzar, vam baixar cap a l’estació, amb una mica més de pluja.


La franja de temps mort entre l’arribada i la sortida del tren la vam aprofitar per anar a prendre algo al bar i fer una mica d’aperitiu.
Ja de tornada, alguns pensàvem amb il·lusió el projecte escollit i la manera d’afrontar-lo.
Ara, a seguir treballant. Así si!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *